Que la qüestió del racisme, la xenofòbia i el rebuig a col·lectius de ciutadans i ciutadanes nouvinguts està a primer lloc de l'ordre del dia em sembla avui una evidència. Un
estudi revela algunes dades que a segons qui sembla sorprendre però que a mi, com a integrant de les classes populars i ciutadà originari de barris populars no em sorprèn el més mínim.
Sovint la qüestió de la immigració acostuma a tractar-se des de posicions contraposades, unes vinculades a opcions dretanes, populistes i demagògiques i d'altres des d'una perspectiva
paternalista i allunyada de la realitat quotidiana de les classes populars, siguin "autòctones" o nouvingudes.
Em molesta
profundament la visió
paternalista,i messiànica i de
benficiència d'algunes entitats de naturalesa religiosa envers el
fenòmen de la immigració massiva. I no puc sofrir l'esnobisme prepotent de certes classes mitjanes i altes, instal·lades en un
pijoprogressisme elitista i que es dedica a cantar les virtuts i excel·lències del
multiculturalisme d'arrel anglosaxona.
M'inquieta i espanta l'auge del rebuig al nouvingut, ja sigui en forma d'aparició de partits racistes com ara la Plataforma per Catalunya o en forma de racisme latent que poc a poc arrela entre les classes populars i humils de molts barris dels Països Catalans en general i de Girona en particular.
Com a militant de la CUP no puc obviar el que està passant en alguns barris de la meva ciutat, no puc obviar que molts veïns, amics i coneguts expressen cada cop amb menys complexes un rebuig
generalitzat envers molts ciutadans d'orígens i procedències diversos, gent que ha arribat a casa nostra en els darrers 10 anys.
Em preocupa que treballadors de la construcció, operaris de fàbrica, empleats de magatzems i naus industrials, gent empleada en els serveis i el comerç, és a dir, la meva gent, la gent treballadora que ha de fer esforços, mans i mànigues per a tirar una família amb 1200
euros o menys, gent que ha de pagar hipoteca/lloguer, aigua, llum, telèfon, gas, alimentació, vestimenta, i fins i tot escola i sanitat; deia que em preocupa que la meva gent esdevingui racista. I alerta perquè el racisme es produeix en les dues direccions. No només hi ha un racisme latent d'autòctons cap a immigrants sinó que també hi és a l'inrevés.
El
fenomen de la immigració massiva està vinculat a l'actual procés de
globalització capitalista, i fruit d'aquest procés es produeixen enormes
fluxes de població desplaçada; milions d'éssers humans que fugen de països empobrits a la recerca d'un futur en el suposat paradís occidental.
Efectívament, el procés
d'occidentalització del planeta, inherent a un procés econòmic que
avança en la integració del capitalisme, ha generat enormes masses de població sumides en la misèria a la recerca de l'estil de vida occidental.
I avui ens trobem amb determinats barris de Girona que han rebut l'impacte de l'arribada massiva de milers de persones, un impacte que s'ha produït en
poquíssims anys. Estem parlant de barris amb problemes estructurals que s'arrosseguen des de fa anys: excessiva densitat d'habitatges, manca d'espais verds,
sobrecàrrega d'equipaments
bàsics com ara escoles, CAP,
insuficiència d'equipaments com ara centres cívics, biblioteques, guarderies....Uns barris que han vist com el nombre d'habitants creixia
exponencialment de sobte, un creixement inversament
proporcional a la dotació de serveis i directament
proporcional a la progressiva degradació urbanística, mort gradual del comerç...
Feia molt de temps que s'intuïa que l'aparició d'una crisi econòmica podia afegir pressió a la fràgil convivència d'alguns barris de la ciutat i des d'instàncies polítiques i econòmiques se'ns deia que no, que l'estat espanyol havia esdevingut una economia moderna i competitiva i que havíem entrat en la
post-modernitat multicultural, i que tot era meravellós. Ja fa anys que jo sentia dir entre la classe treballadora ( de la qual jo en sóc membre) que quan la feina minvés hi hauria problemes de convivència i possibles brots xenòfobs.
Lles classes populars ( siguin autòctones o nouvingudes) tenim el deure moral de conviure, de superar diferències i fer un esforç per a l'entesa.
Personalment no crec en les
virtuts del
multiculturalisme, no vull que el meu país esdevingui un subproducte anglosaxó construït a base de múltiples cultures
aïllades i separades entre si. Crec que hem de defugir models
convivencials basats en
l'heterogeneitat compartimentada; tenim el deure moral d'esdevenir una societat cohesionada i hem de treballar per fer veure que tots plegats som víctimes d'un sistema econòmic salvatge que promou les desigualtats globals i locals.
Les grans declaracions acostumen a ser esborrades pel pas del temps i del vent, només queden els fets i en aquest sentit no tenim cap més remei que encarar-nos a la realitat i treballar per
construir una Girona més popular i humana, i fer-ho entre tots abans no sigui massa tard.
