Girona, ciutat sense ànima?

Girona, capital de comarca i de demarcació, ciutat europea i transfronterera, connectada a Europa via aeroport, marítima,  ferroviària ( tren convencional i TGV  en un futur)  i xarxa viària. Girona s'ha convertit en l'epicentre d'una gran àrea econòmica que engloba ciutats de la quarta corona metropolitana catalana, així com l'aglomeració urbana  de Perpinyà.

Els grans moviments de capital,  els fluxos de mercaderies i els intercanvis comercials determinen en bona mesura la geografia urbana i la configuració territorial. Bona mostra d'això és l'expulsió de determinades activitats econòmiques cap a les perifèries urbanes de la ciutat i la redefinició funcional de diferents sectors cèntrics de la ciutat, que acullen funcions residencials, comercials, d'oci...reforzant així la zonificació i homogeneitzant els usos, tot desbordant la clàssica barreja d'usos característica de la ciutat mediterrania. Capítol a part són les conseqüències que en termes de mobilitat implica aquest model, que incentiva indiscriminadament l'ús del vehicle privat.

En virtud d'aquesta lògica, el nostre barri vell i els seus entorns acullen les seus de les diferents administracions ( municipal, provincial, autonòmica i estatal), la qual cosa ha modificat la funcionalitat urbana d'aquest espai, que rep milers de funcionaris. A tot això cal afegir-hi el fluxe incessant de turistes, que de la ma dels vols de baix cost, han arribat massivament a la ciutat dels quatre rius, tot fotografiant i filmant espais com la Catedral, la Rambla, el Call Jueu, el Passeig Arqueològic...

Tota aquesta redefinició urbana i funcional està redibuixant el mapa urbà de Girona i construïnt una ciutat sense ànima ni personalitat, allunyant-la de la seva història i esborrant-ne les arrels populars que li imprimeixen caràcter. L'explosió de franquícies comercials,  l'arraconament de comerços tradicionals ( l'últim a tancar ha estat la Ferreteria Puig)  la rehabilitació de les façanes de l'Onyar, la rehabilitació de l'antic Hospital Santa Caterina i posterior transformació en seu de la Generalitat...entre d'altres, contribueixen a reforçar el nou rol  del barri vell, reconvertit en un petit parc temàtic que cada cop s'assembla més a una ciutat despersonaltizada i sense ànima com  Perpinyà.

I és que cada cop més hem escollit apropar-nos al model americà de ciutat, és a dir, en ciutats funcionals sense ànima. Volem realment que Girona esdevingui una ciutat sense ànima i despersonalitzada? Jo no ho vull veure ni en pintura.