dissabte, 27 de febrer de 2010

Salt, el meu poble

Aquests dies Salt ha atret l'interès de molt mitjans de comunicació, que estimulats per l'espectacularitat d'alguns episodis i enfrontaments entre comunitats, no han dubtat a fer carnassa mediàtica d'un poble amb problemes i conflictes i que lluita per tirar endavant.

Jo, com tants gironins de finals dels 70 i principis dels 80 vaig ser expulsat de la capital i amb la meva família ens vam instal·lar en un barri nou i perifèric que s'havia construït a correcuita a Salt. L'any 80 jo tenia 8 anys i un nou barri m'esperava, les Teixidores i les Filadores, un barri que acullia gairebé 2500 persones i que s'ubicava a les immediacions de l'antiga fàbrica Coma-Cros.

Un barri amb problemes i sobrepoblat, un barri que representava la realitat social i urbanística de l'àrea metropolitana de Girona, a Salt li va tocar viure el que Girona no va voler viure, un creixement urbanístic i demogràfic desbocat i incontrolat, amb especulació i corrupció inclosa. Salt ja era aleshores un poble amb problemes i conflictes de convivència i la meva escola, la famosa Farga, ja era fa llavors un polvorí. Al menys és la meva opinió subjectiva, la vivència que jo vaig experimentar.

I malgrat que els mitjans de comunicació no en vulguin dir res, és evident que tota aquesta dinàmica té una relació directa amb el que ha passat aquesta setmana, salt ha vist com l'índex d'immigració arribava a un 45% en uns pocs anys, i gestionar això no és gens fàcil. Calen recursos, diàleg, voluntat i moltes més eines per tal d'assolir un clima de convivència raonable.

Jo no sóc expert en mediació cultural, simplement sóc un ciutadà que estimo Salt, i que voldria que el 3 de març, data en que es commemora la independència de la vila, fos una data celebrada per tothom, vingui d'on vingui, i que Salt fos un poble estimat pels seus habitants, que els omplis d'orgull.

No ha deixat de cridar-me l'atenció les reflexions d'un jove saltenc d'origen marroquí que expressava que ell també està fart dels delinqüents, i que el que calia segons ell és enviar als delinqüents al seu país d'orígen. També es queixava que aquests dies la policia l'ha aturat una pila de vegades; certament això és molt injust, no podem actuar policialment i indiscriminadament perquè serà pitjor el remei que el mal.

Tanmateix, i sent conscient de la meva ingenuitat, crec que val la pena intentar-ho, ens hi juguem el futur dels nostres fills, del poble de Salt, d'una realitat que també afecta directament a la veïna Girona, ciutat en la qual jo ara visc i on están creixent els meus fills. I Girona no s'hauria d'abstenir en donar un cop de ma a Salt, perquè els gironins deuen molt a Salt, i hauríen(m) de tornar els deutes.

Des de la meva humiltat i la meva determinació ciutadana proposo un gran pacte ciutadà a Salt, que aglutini voluntats i comunitats, que contribueixi a enfortir lligans i vincles entre el poble i els seus ciutadans, una gran moblització ciutadana que aïlli als feixistes de dretes tipus Plataforma per Catalunya
( que poden arrelar en qualsevol moment) i que exclogui de la vida pública la influència dels Imans totalitaris neofeixistes, dos extrems que es retroalimenten. Un gran pacte que no margini al jovent d'orígen immigrant, que no els aboqui a l'atur i la precarietat, un acord per fer els carrers i places, l'espai públic, un lloc segur per a tothom i la gent no hagi de patir per ser atracada en qualsevol moment. En definitiva, un gran pacte pel futur col·lectiu de Salt.


Sigui com sigui aquests dies cal molta serenor i sang freda, no deixar-se endur pels baixos instints i sobretot pensar en el futur, la convivència i el diàleg.

2 comentaris:

xavi ha dit...

Certament parlar de "pacte ciutadà" sona bé, però no se quin contingut real té ni quins objectius té. Estem parlant d'un problema amb molts matisos i complexe, però el punt de partida està clar: Salt ha acollit milers de persones provinents d'altres països que durant anys han treballat a la construcció i no tenen formació per a fer res més, no saben fer res més. I molts , com que han treballat sempre només amb altres immigrants, casi no parlen l'idioma. Aquesta gent és la primera que ha patit la crisi, no tenen feina i és molt dificil que en tornin a tenir. Existeix un problema econòmic que no se si es pot resoldre amb un "pacte ciutadà". No és tan un problema de convivència si no de supervivència "dels més dèbils".
Els responsables són els polítics que han permès la creació d'aquesta mena de guetho (o com s'escrigui!). A l'època de les vaques grasses semblava que no hi havia problemes, i ara tot són presses.
Una vegada més es demostra que estem en un país de pandereta!

Jordi Navarro Morera ha dit...

Tens raó en moltes coses però a mi ja em comença a sonar sospitós això de que tota la culpa la tenen " els polítics".

En primer lloc dir que en una democràcia qui mana és el poble i "els polítics" ha d'estar al servei d'aquest poble, si no funcionen doncs el poble hauria d'actuar responsablement i fotr'ls fora.

I d'altra banda em sembla increïble que a hores d'ara ningú , absolutament ningú digui res dels empresaris radicals i irresponsables que han contribuït a crear la situació.

El gran capital global financer fluctua i crea grns migracions, enormes desigualtats i complexitats que esclaten en forma de guetto en pobles i viles de treballadors, que veuen com tots plegats en sortim perjudicats.


Quan parlo de pacte ciutadà apel·lo a la unitat del poble, més enllà dels orígens, o ho intentem tots o malament pequè si ho deixem tot en mans "dels polítics" la cosa no anirà bé perquè la política cada cop decideix menys, els pressupostos de les institucions són ridículs comparats amb els de les grans empreses.