Que a la ciutat de Girona, amb un cens aproximat de 90.000 habitants, el nombre d'aturats se situi en prop de 7000 persones aquest passat mes de març, ens hauria de fer reflexionar. L'impacte en termes socials d'aquest elevat nombre d'aturats és prou evident: un significatiu nombre de famílies de la ciutat tenen dificultats serioses per a satisfer les necessitats més bàsiques: pagar els rebuts de llum, aigua, telèfon, gas, cobrir els impostos indirectes: IBI, Impost de circulació...abonar les mensualitts de la comunitat de propietàris, pagar la hipoteca o el lloguer...i en els casos de famílies amb fills afrontar totes les despeses derivades de l'educació i manutenció d' infants i joves, que no són poques.
Si a aquesta inflada taxa d'atur hi afegim col·lectius amb contractes temporals, d'altres d'atrapats en l'economia submergida, autònoms que amb prou feines guanyen per cobrir despeses,ciutadans/es immersos en la precarietat, llavors podem afirmar sense embuts que a Girona la cohesió social perilla i que la imatge de ciutat postal i idil·lica que es projecta des de l'Ajuntament no és real.
Al conjunt dels Països Catalans la xifra d'atur ja supera de llarg el milió i se situa en 1.386.700 catalanes i catalans desocupats/des (1.415.000 en total, si comptabilitzem també la població de la Catalunya Nord), La xifra és escruixidora i si la desglossem veurem que els col·lectius més afectats són els i les joves, els majors de 45 anys, les dones, els ciutadans nouvinguts i les persones amb baixa qualificació professional i/o acadèmica.
Retornant a Girona, la nostra ciutat, caldria també reflexionar per quina raó enguany no s'ha aconseguit un Primer de Maig massiu i combatiu. La xifra d'atur a la ciutat està superant rècords històrics i això no s'ha traduït en mobilitzacions ni en secundar una jornada històrica pelconjunt de la classe treballadora.
A Girona aquest Primer de Maig hi ha hagut dues convocatòries, una de convocada pel bloc sindical reformista: CC.OO i UGT bàsicament, i una altre de convocada pel bloc de ruptura, format pels sindicats CGT, IAC i COS. La CUP ha donat suport a aquesta darrera convocatòria i ha participat un any més d'una nova proposta que intenta consolidar una convocatòria allunyada del reformisme i desmobilització que fomenten CC.OO i UGT.
La COS és el sindicat de referència de l'esquerra independentista a Girona i per tant la CUP cedeix tot el protagonisme a la COS en aquesta diada. Però més enllà d'això caldria reflexionar del perquè d'unes xifres de manifestants tant baixes, tant a Girona com a la resta de poblacions dels Països Catalans. No aconseguim mobilitzar la ciutadania, que es mostra indiferent a les nostres proclames i anàlisis.
Hi ha raons objectives per explicar aquesta desmobilització generalitzada, com ara les polítiques tèbies dels sindicats majoritàris, que no volen ni sentir a parlar de vagues generals ni de d'actituds combatives en defensa de l'ocupació, els drets laborals i el benestar universal de la ciutadania. Altres factors seríen el consumisme i individualisme promogut per governs i organismes financers.
Lluny de refugiar-nos en l'autocomplaença i el cofoïsme, hauríem de reaccionar i analitzar per quines raons es produeix aquesta situació, ho hem de reconèixer, el Primer de Maig ha perdut pistonada i l'escenari català no és el grec. De res serveix esgrimir consignes i reproduïr proclames panfletàries; cal superar critèris purament estètics i treballar per eixamplar la base social del sindicalisme nacional i de classe. No podem demanar a tothom puresa ideològica i hem de treballar per fer arribar el nostre discurs i missatge a sectors socials afectats per la crisi però que no els interessa el més mínim la nostra actitud ideologitzada. Crec que si no sortim de les coordenades clàssiques difícilment podrem acumular forces per avançar cap a la ruptura i l'emancipació de les classes populars i treballadores als Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada