dijous, 15 de juliol del 2010

Fontajau, un barri amable... que necessita millores

Arrecerat sota els turons del Puig d'en Roca a la vora de les ribes del riu Ter, s'alça un entorn urbà relativament nou i amb una forta personalitat: Fontajau, el meu barri.

El barri és de recent construcció. No en disposo de gaires dades, però si fa no fa va ser cap a la meitat dels 80 quan es van començar a urbanitzar els primers carrers i edificacions. Un procés que ha culminat amb la construcció del darrer edifici, a la cantonada de la Rambla Xavier Cugat amb els carrers de Fontajau i Enric Adroher i Pasqual, on vaig anar a viure ara aviat farà 10 anys.

El barri està delimitat pel riu Ter i el Pont de la Barca al sud; pel Puig d'en Roca al nord; per l'avinguda Josep Tarradellas i el pavelló de Fontajau a ponent; i per l'avinguda de França a Llevant, que a l'hora són les principals vies de comunicació que el connecten amb la resta de la ciutat i amb les principals infraestructures viàries i de transport de la demarcació.

És, per tant, un barri nou, però que ja ha adquirit una forta personalitat gràcies a l'impuls i empenta dels seus habitants, que a través d'una activa associació de veïns i un teixit comercial de barri, imprimeixen vida i caràcter al barri. Una energia que té el seu màxim exponent d'esplendor en la Festa Major, organitzada per la Comissió de Festes del barri, que cada any té el suport incondicional de centenars de veïns tant de Fontajau com d'altres indrets de la ciutat, i fins i tot de la comarca.

M'estimo el meu barri; passejar per les ribes del Ter, perdre'm pels boscos de Taialà, la plaça de la Font, o prendre una cervesa a les terrasses de la Rambla Xavier Cugat. Fer un bon àpat a Can Manolo, a la Font o Can Roca. Són petits plaers quotidians que ens connecten amb el nostre entorn immediat i que ens ofereixen la possibilitat de tastar aquelles coses tan senzilles i properes de les quals, de vegades, les presses del món d'avui no ens permeten gaudir.

Tanmateix, Fontajau també té problemes i reivindicacions. El projecte de construcció de l'Arxiu Provincial pot ser una bona oportunitat per a la redefinició urbanística de l'espai on s'ubiquen les antigues dependències de la Facultat de Dret, actualment en un estat d'abandó i deixadesa francament preocupant. Maldo perquè les coses es facin ben fetes i l'edificabilitat de la parcel·la respecti els límits pactats i acordats. Cal donar un solució raonable a l'espai que envolta l'actual factoria d'embotits (en servei); un espai que presenta signes d'insalubritat. Ens cal refer la Rambla Xavier Cugat, avui una via hostil, encerclada de trànsit agressiu, malmesa per les obres de millora d'algunes infraestructures bàsiques de serveis. La Rambla desenvolupa un rol de centralitat al barri, per la qual cosa cal que l'espai esdevingui més amable i segur.

Cal posar fil a l'agulla en d'altres àmbits prou urgents com ara la neteja, l'abandó de la jardineria, la substitució d'alguns arbres, la millora de mobiliari urbà, o el perill latent que patim els vianants quan cada dia travessem el Pont de la Barca. Sobre això darrer, és necessari fer una actuació urgent abans no sigui massa tard, i alguns pacífics vianants siguin envestits pels vehicles que superen diàriament els límits permesos de velocitat.

Fontajau és un barri amb futur, un lloc amable i que garanteix qualitat de vida als seus habitants i visitants, però necessitem entre tots i totes millorar-lo. Segur que ens en sortim.