Esdevindrà Girona una ciutat en transició?

La societat de consum en la qual vivim submergits ens imposa una sobredosi de consumisme que ens fa perdre el món de vista; una espiral il·limitada que està creant desequilibris ambientals de dimensions desconegudes. Els experts calculen que amb l'actual ritme de creixement l'any 2030 necessitarem dos planetes per satisfer la demanda de matèries primeres. Tanmateix, l'elit política i econòmica silencia qualsevol crítica en aquest sentit, afavorint així els interessos i demandes dels mercats financers globals.

Tot i així, jo sóc dels que penso que hi ha motius per a l'esperança i que val la pena treballar i aportar alternatives. L'actual crisi econòmica que patim té una evident dimensió social i ecològica però pot esdevenir una oportunitat per repensar el món en què vivim. Hi ha interessants experiències que estan sorgint arreu del món i que dibuixen estratègies a seguir. Així, iniciatives com la Rete del Nuovo Municipio a Itàlia, el moviment de les slowcity o de les ciutats en transició. Experiències que ja s'estan assajant a nivell local i que esdevenen potents ressorts per transformar la realitat.

A Girona, tant la CUP com d'altres col·lectius, fem una aposta decidida i ferma per teixir una xarxa ciutadana densa i cohesionada, que té en el teixit associatiu i veïnal una de les principals puntes de llança. Una experiència local que des de l'independentisme d'esquerres, des del municipalisme de proximitat que representa la CUP, que entronca amb altres experiències de resistència als Països Catalans i a també nivell internacional per tal de cercar camins de transició cap a un model de societat postcapitalista.

Per la CUP i l'esquerra independentista la plena sobirania dels Països Catalans esdevé una prioritat de primer ordre que, ineludiblement, ha d'anar acompanyada d'un canvi social i ambiental. Un canvi de paradigma que ens condueixi a noves maneres, més racionals, de produir i consumir. Perquè si no canviem el paradigma no gaudirem plenament de la nostra sobirania.

Ens cal assolir la independència de les energies fòssils, i ens cal superar unes pautes de consum basades en alimentar-nos i vestir-nos a base de productes fets a milers de quilòmetres del nostre país; sense cap mena de responsabilitat social i amb un alt cost ecològic.

Per posar fi a la dependència dels combustibles fòssils, per garantir el benestar de la nostra societat, del territori i la biodiversitat hem de fer petites (però importants) passes cap a la sostenibilitat, des de l'àmbit personal i des de l'acció política. A nivell de municipi ens cal activar mesures concretes per avançar cap a aquesta etapa de transició: mesures que, cal dir-ho i reconèixer-ho públicament, ja s'han començat a dur a terme, tot i que d'una manera tímida, des de l'Ajuntament. Però penso que no n'hi ha prou, ens cal entaular sinergies amb el conjunt del teixit associatiu i ciutadà i avançar junts.

Assenyalo, a continuació, alguns àmbits i línies estratègiques eminentment pràctiques que des del meu punt de vista caldria reforçar durant els propers anys, a llarg termini:

• Avançar cap a l'estratègia catalana residu zero. Girona actualment recupera un percentatge significatiu de residus (al voltant dl'un 40%), un bon punt de partida per seguir avançant en la línia de potenciar les 3 R. Millorar el servei de la deixalleria, implantar un projecte pilot de servei de recollida porta a porta, impulsar la cultura de la reutilització i del consum responsable, etc., són algunes línies que caldrà seguir. També cal aprofitar el potencial de les eines 2.0 i virtuals, i potenciar encara més els mercats itinerants d'intercanvi no lucratiu, els bancs del temps, i augmentar les bonificacions de taxa d'escombraries a les persones que facin ús del servei.

• Fer una aposta pel transport públic (millorar freqüències i línies, implantar el tramvia, estendre la Girocleta a més barris i municipis veïns), pels desplaçaments a peu, i l'impuls de la bicicleta com a alternativa a l'ús abusiu del vehicle privat. D'aquesta manera assolirem un doble objectiu. D'una banda reduirem les emissions de CO2, pacificarem el trànsit, reduirem sorolls i alliberarem carrers i places del trànsit, i afavorirem el comerç local i de proximitat davant de les grans concentracions comercials. De l'altra, relaxarem la pressió al territori i evitarem nous projectes d'infraestructures viàries que mutilen i desdibuixen el territori i el paisatge.

• Una altra línia d'actuació és seguir potenciant els productes ecològics i de proximitat, impulsant-ne el consum en totes les instal·lacions municipals i divulgant-ne els seus valors i potencialitats entre el conjunt de la població. Recuperar el control d'allò que mengem, donar suport als pocs pagesos que encara queden al municipi i fomentar hàbits de consum basats en la moderació i el respecte.

• Finalment, potenciar un augment significatiu de les energies renovables, en una clara aposta per la diversificació de fonts, l'eficiència i l'estalvi. Una nova cultura de l'energia que contribueixi a modificar l'actual paradigma basat en el consum desbocat d'energia i el transport d'energia generada en grans centres de producció allunyats dels usuaris