Habitatge: qüestió d'estat

Fa aproximadament 5-7 anys es vivien anys d'excessos urbanístics i de voracitat territorial; plans urbanístics sobredimensionats, promocions immobiliàries desproporcionades, agressions contínues al territori, alegria desbocada i descontrol públic, ajuntaments finançats irregularment, corrupció política i econòmica... era la constant generada per una bombolla immobiliària que creixia i creixia sense parar. Recordo que a Girona se celebrava anualment l'anomenat Firahabitatge, un certamen immobiliari que va tenir el seu zenit els anys 2006-2007. I un any rere l'altre hi acudia sens falta la CUP, per denunciar l'especulació immobiliària i els abusos d'una política d'habitatge mancada de planificació i racionalitat.

Avui però, ja entrats de ple al 2011, les coses han canviat substancialment. Llavors molts col·lectius ja avisàvem que la bombolla immobiliària acabaria esclatant, tot i que la realitat ha acabat desbordant totes les previsions i les distorsions generades al voltant de l'habitatge estan agafant unes dimensions desconegudes fins ara. Ara la realitat és que moltes famílies han quedat atrapades en aquesta espiral especulativa, i són milers i milers les persones que han contret deutes milionaris i que corren el risc de ser desnonats i embargats, de perdre el seu habitatge i de quedar-se al carrer. De fet això ja està passant a molts llocs del país.

Però, ves per on, aquells que van fer l'agost enmig de la tempesta especulativa, bancs i caixes, després d'haver abusat del seu poder, després d'haver-se enriquit il·licitament i d'haver engalipat a milers i milers de persones; després de tot això resulta que les seves reserves financeres s'esgoten i el govern (impulsat pels organismes internacionals que manen al món, llegiu-hi FMI, UE, OMC...) els rescata prestant-los sumes astronòmiques de diner públic recaptat a través dels nostres impostos.

És una vergonya que delinqüents potencials com el senyor Enric Reyna (president de l'Associació de Promotors i constructors de Barcelona) o directius de bancs i caixes es dediquin amb total impunitat a fer declaracions i contradeclaracions als mitjans de comunicació, exigint millors condicions pels seus negocis bruts o reclamant encara més crèdit i ajudes públiques.

Les solucions per posar fi a tots aquests abusos segurament son complexes perquè el sistema neoliberal se sustenta precisament en el sistema financer, i el sector immobiliari hi juga un paper de primer ordre. Però iniciatives agosarades com les engegades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que pretén modificar la llei hipotecària i fer possible la dació o lliurament de l'habitatge en pagament del deute de la hipoteca, són esperançadores.

Malgrat que la ILP que ha impulsat la Plataforma hagi topat amb la negativa del govern espanyol és bo que la mobilització ciutadana s'activi i faci aflorar que als Països Catalans tenim un problema de primer ordre amb la qüestió de l'habitatge. Un problema d'e primer ordre, un problema social que obligarà l'estat a intervenir mitjançant els serveis socials. Un problema d'estat que ens obliga a analitzar-lo a fons i a desplegar mesures i polítiques encaminades a castigar els culpables i a rescatar els afectats, si no volem que el problema es faci encara més gros.

Fa molts anys que col·lectius diversos (entre ells el moviment independentista) han denunciat l'especulació immobiliària i el moviment per l'ocupació ha fet molta feina en aquest sentit. Tanmateix és clar que l'abast del problema supera l'àmbit juvenil o alternatiu (en l'actualitat una mica debilitat), i en aquest sentit és molt positiu que sorgeixin iniciatives ciutadanes, que abarquen un ampli ventall intergeneracional i social, que denuncien els abusos del sistema.

Les lluites en defensa del territori i en defensa del dret a l'habitatge tenen un denominador comú i requereixen línies d'actuació conjuntes. Ens cal planificar les necessitats i no deixar el territori i l'habitatge en mans d'especuladors i desaprensius. Ens cal una actuació coordinada de diferents administracions per tal d'ordenar i racionalitzar dos aspectes tan bàsics i prioritaris del país.