Som la veu del carrer a l'Ajuntament

Aquest és el lema que, des de la CUP de Girona, hem escollit per tal d'encarar els mesos que ens queden des d'ara fins les eleccions municipals. I per il·lustrar aquesta expressió, i que no quedi només en una frase buida de contingut, hem escrit aquest text, que acompanyarà el material que anem editant. Gaudiu-ne:

Som de Santa Eugènia i del Mercadal. Alguns estudiants i treballadors. Els de mitja vida i els de tota la vida. Els qui d’un salt som a Sant Miquel. Som els qui fem fogueres per Sant Joan. I també altres dies de l’any. Els qui acabem de sortir de l’ou. I els qui encara vam veure el Pont del Dimoni. Som els qui sortim al carrer per l’Onze. També aturats i jubilades. Els de les llegendes de Girona. Som els qui ens alliberem cada Vint-i-vuit de juny. Els de Mas Ramada. També som de la comissió de festes. Els qui havíem anat al col·legi Groc. Les qui encara diem que no era això, companys... Els qui juguem a la pista de Vista Alegre. Indecises a les paradetes del Pont de Pedra. Els qui veiem girar el Tarlà. Som els qui cridem fort per l’U de maig. Alguns que vivíem a la Rodona. Els qui ens banyem a la piscina de la Devesa a l’estiu. I els qui ens banyem a la de Can Gibert a l’hivern. Llibres i roses a les parades de Sant Jordi. Els qui passegem per la Devesa sense pavellons. Que sigui Vuit de març cada dia! Els sardanistes a la plaça Salvador Dalí... i a la Miquel de Palol. Som els qui les passem força magres per arribar a final de mes. De la Creueta i de les Pedreres. I els qui les passem molt, molt magres. Els del carrer Migdia. Alguns dels qui vam viure a les barraques del Castell de Montjuïc. Els de la Marfà autogestionada... Hi som els del carrer Santa Clara. I els del carrer Maçana. Hem estat les treballadores en vaga. Els verdurers de la plaça del Lleó. Petonejadors del cul de la lleona. Els qui volem que Campdorà tingui veu! Els dijous al vespre a la rambla. I a la festa major de Taialà. Alguns que vam perdre la Guerra Civil. Som els artistes de les parets. Els del Güell, Onyar, Galligants i Ter. Les qui havíem treballat a la Grober. Alguns saltencs adoptats. Som els expulsats del barri vell. Els qui volem festa i petards a Sant Pau. Som mestres del Cassià Costal. Els qui no fallem mai a la festa major de Sant Narcís. Aturem les guerres! Els del carrer del Carme enllà. Juguem a bàsquet a Sant Josep. Els qui ens movem en bici. Som els músics sense equipaments. Els qui ens perdem per les fonts de Sant Daniel. Senyeres i estelades als balcons. Els de les hortes que encara ens queden. Som del Pont. Els de les Fires populars. I amb les associacions de veïns. Els de l’altra banda de la plaça del Vi. Cada dissabte al mercat de la Devesa. Som les veïnes del carrer de la Força. Els qui som dins les barraques per Fires. I els qui ens atipem de moniatos i castanyes. Som dels caus, dels esplais. També tenim llibretes blaves, tambors de Dixan i alguna foto del rei. Dels que passem la revetlla a fora muralles. Estudiem a la UdG. Som dels desesperats de la RENFE i les obres del TAV. Correfocs i cercaviles.

SOM LA VEU DEL CARRER A L'AJUNTAMENT.