El 12 d'abril del 1931 unes eleccions municipals van accelerar el canvi de règim a l'Estat espanyol. Alfons XIII marxava i començava a gestar-se una forma republicana d'Estat. Però amb més celeritat que no pas a Madrid, el cap d'Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià va fer el dia 14 d'abril a Barcelona una proclamació solemne: naixia la República Catalana (integrada en una inexistent, val a dir-ho, Federació Ibèrica). El somni va durar tres dies més, fins que els ministres de Madrid van decidir aigualir-nos les aspiracions. Una constant de les relacions entre Catalunya i Espanya...A la ciutat de Girona, mentrestant, el triomf de les forces republicanes fou esclatant, també. El dia de les eleccions els partidaris de la República es van endur la major part de places al consistori. Miquel Santaló fou investit alcalde i uns dies més tard proclamava: "Ciutadans de Girona, a les sis de la tarda de la gloriosa jornada d’ahir va proclamar-se la República a Girona encarnant la sobirania voluntat del poble. Els homes elegits pel sufragi universal, han constituït el nou ajuntament per a respondre als dalers de justícia, d’ordre i de legitimitat de Poder. Aquest ajuntament vol dir en primer terme com estima cordialíssimament el civisme exemplar del poble en les hores de màxima responsabilitat, i la confiança de què tothom voldrà continuar en l’actitud intel·ligent i ferma que ha d’ésser penyora de màxima garantia per a la consolidació del nou règim. Visca la República! "
Jo, avui, celebro la República Catalana. També celebro aquella forma de govern republicana que intentà prendre com a subjecte de dret al meu poble, que el va igualar en drets i deures, i que va estendre els drets democràtics per a tothom. Les cròniques diuen que a la meva estimada Girona els fets van viure's amb intensitat.
Penso que és responsabilitat nostra intentar marcar-nos horitzons tan ambiciosos i justos com els dels nostres besavis. Aquest segle XXI ha de renéixer amb una forma de govern republicana, dels Països Catalans, un govern del poble que treballi per la justícia social i el respecte al medi ambient i la natura, una República solidària que potenciï l'educació i la cultura i planti cara als efectes perversos d'una crisi capitalista que malda per retallar-ho tot.
Les jornades d'aquella primavera de fa 80 anys no han de ser únicament un record llunyà i mancat de projecció al futur, sinó que ens han d'esperonar per continuar la lluita per una ciutat, un país i un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada