dimecres, 20 d’abril de 2011

La seguretat, un repte per a l'esquerra (I)

La gestió del Departament d'Interior de la Generalitat per part d'un partit de l'esquerra institucional, Iniciativa per Catalunya, ha estat més aviat maldestre i amb fins repressius. Aquesta realitat, però, ha encès en els darrers anys el debat sobre la seguretat en els àmbits d'esquerra. A la CUP aquest és un debat encara en marxa, en mans d'una comissió de treball nacional, on hi intervenen advocats, persones relacionades amb les activitats al carrer, amb l'educació...

La CUP, a grans termes, creu que cal anar a l'arrel de les problemàtiques i evitar generar complicitats amb les ideologies repressives. Volem donar als ciutadans elements per poder defensar una Política de Seguretat que es sustenti en la reocupació dels espais comuns, la solidaritat i la cohesió social. El problema d’una visió exclusivament repressiva ens condueix a no abordar mai les causes dels problemes. Aquesta, la concepció repressiva, és un cercle del qual és difícil de sortir-se’n.

Així, s’aborden els símptomes en el moment en què el fenomen ja es troba en un punt greu i llavors no queda altre argument que el de demanar increment de plantilla dels cossos policials. De fet, a la nostra ciutat i en la darrera dècada s'ha demanat en alguns períodes l’augment d’efectius de la Policia Municipal. Nosaltres, però, creiem que és inviable (sobretot no és recomanable en termes de llibertat pública) augmentar la plantilla policial indefinidament. Des de l’esquerra ens pertoca, per damunt de tot, treballar per la superació de les problemàtiques que generen inseguretat.

Què tenim, específicament, a Girona? En les dues darreres legislatures municipals, la regidoria delegada de seguretat ha incrementat la pressió policial - de la Policia Municipal - sobre els moviments ciutadans i s’ha continuat amb una gestió ineficient i poc transparent del cos. Ha quedat provat que tots els partits que actualment són al consistori (també l'oposició de CiU i el PP) defensen un mateix model policial. Amb els tripartits municipals, per altra banda, s’ha incrementat l’autonomia aparent del cos; la desconnexió amb el control polític del govern municipal.

La Policia Municipal de Girona té 130 efectius, xifra percentualment equiparable si posem en relació massa de població i efectius policials, a d’altres ciutats del país com Barcelona o Manresa. Que clar, doncs, que no és necessari l’augment de plantilla. Existeix actualment una escala jeràrquica molt definida que parcel·la el cos i el converteix en una estructura militaritzant: intendent, inspector, sotsinspectors, sergents, caporals i finalment, guàrdies (108 efectius en aquests moments).

La Policia Municipal disposa d’equipament intimidador: motos d’alta cilindrada que no són en absolut necessàries per una ciutat de la mida de Girona ni tampoc per regular el tràfic, armament lleuger... També compta amb una Secció d’Investigació i sovint desplega agents de paisà per fer seguiments de mobilitzacions polítiques.