Carta oberta als indignats gironins que acampen a la plaça Catalunya de Girona

Celebro que aquest nou moviment fruit de l'esclat popular d'indignació continuï viu. Ha de ser així, i celebro la conversa agradable que he tingut avui amb una noia que informava en una taula plena de material i fulletons.

Canviar la societat és molt complicat i només ho aconseguirem si hi ha una implicació ciutadana amb gent de tot tipus: no només joves, sinó gent gran, jubilats, aturats, petits empresaris, autònoms, estudiants... gent diversa i honesta que vol un món millor.

I en aquest sentit em sembla just recordar i reivindicar a una gent que porta molts anys indignada i treballant: les associacions de veïns, les entitats, col·lectius de tot tipus que fa anys i panys que treballen per intentar construir una ciutat de Girona més justa. Sense la implicació de tots aquest teixit associatiu segur que les coses serien avui molt pitjors.

Per això penso que és bo que aquest nou moviment miri cap al moviment associatiu i hi teixeixi aliances i complicitats, per tal de continuar bastint noves esperances i nous èxits populars. Segur que s'entendran molt bé perquè ambdós realitats persegueixen objectius similars i compartits, cadascú a la seva manera.

Per part meva ofereixo diàleg i una porta d'entrada a l'Ajuntament. Possiblement des de Girona no aconseguirem canviar tot el món però segur que contribuïm a posar les primeres pedres d'una petita revolució local que qui sap si algun dia serà admirada en algun lloc del món.