El web sostenible.cat publica un article d'en Ramon Folch on, a tall de reflexió, opina sobre l'estructuració ferroviària del territori a l'estat espanyol. El seu veredicte contundent permet gaire dubtes: l'opció de potenciar el TAV no és la més intel·ligent i, per suposat, no és la més sostenible, eficient i útil. En una línia similar s'expressa l'economista Germà Bel, que en una interessant entrevista al diari ARA sentencia que el cost econòmic de la construcció a l'estat espanyol de l'AVE és fruit d'una decisió política centralitzadora motivada per deliris de grandesa. Uns deliris derivats d'una herència imperialista i colonialista relativament recent, hi afegiria jo.
En tot cas, recullo a mode de resum aquestes dues veus autoritzades, que em serveixen per il·lustrar d'una manera gràfica i diàfana que Espanya, i de retruc Catalunya, és un estat amb aires de nou ric, i que el cost d'estirar el braç més que la màniga el pagaran les futures generacions perquè es trobaran amb un territori trinxat i esmicolat per una infraestructura gegantina que connecta les principals capitals de província amb la gran metròpoli que és Madrid. Un model ferroviari que ha marginat les rodalies i que ha impedit la implantació de tramvies moderns que connectin les curtes distàncies urbanes.
Un model que impedeix l'estructuració ferroviària dels Països Catalans, i que aïlla ferroviàriament els territoris catalans d'interior i costaners. Un model que condemna Girona a esdevenir l'escenari d'unes obres eternes del TAV, que ens condemna al constrenyiment horari d'unes rodalies que ni ens connecten satisfactòriament amb Barcelona ni amb Perpinyà, i que ens deixen en situació d'aïllament amb bona part de la Costa Brava, del Pirineu, d'Osona.
En definitiva, el TAV és un autèntic tap perquè no ens deixa marge per invertir en la imprescindible modernització del ferrocarril del segle XXI, un mitjà de transport que ens aportaria benestar i futur perquè podria ser l'eina per superar definitivament l'actual paradigma de mobilitat basat en el vehicle privat. El ferroviari, un sistema modern de transport de mercaderies i passatgers que ens ajudaria a estalviar emissions de CO2, i que ja al segle XIX ja aportava beneficis socials i econòmics. Però renoi, amb això del llegat imperialista els espanyols l'han ben espifiat, i s'han fos els estalvis amb un tren que va a 250 quilòmetres per hora però que va buit de gent de tan car i ineficient que és. Definitivament, si no ens espavilem el tren ens passarà de llarg i no ens esperarà.
En tot cas, recullo a mode de resum aquestes dues veus autoritzades, que em serveixen per il·lustrar d'una manera gràfica i diàfana que Espanya, i de retruc Catalunya, és un estat amb aires de nou ric, i que el cost d'estirar el braç més que la màniga el pagaran les futures generacions perquè es trobaran amb un territori trinxat i esmicolat per una infraestructura gegantina que connecta les principals capitals de província amb la gran metròpoli que és Madrid. Un model ferroviari que ha marginat les rodalies i que ha impedit la implantació de tramvies moderns que connectin les curtes distàncies urbanes.
Un model que impedeix l'estructuració ferroviària dels Països Catalans, i que aïlla ferroviàriament els territoris catalans d'interior i costaners. Un model que condemna Girona a esdevenir l'escenari d'unes obres eternes del TAV, que ens condemna al constrenyiment horari d'unes rodalies que ni ens connecten satisfactòriament amb Barcelona ni amb Perpinyà, i que ens deixen en situació d'aïllament amb bona part de la Costa Brava, del Pirineu, d'Osona.
En definitiva, el TAV és un autèntic tap perquè no ens deixa marge per invertir en la imprescindible modernització del ferrocarril del segle XXI, un mitjà de transport que ens aportaria benestar i futur perquè podria ser l'eina per superar definitivament l'actual paradigma de mobilitat basat en el vehicle privat. El ferroviari, un sistema modern de transport de mercaderies i passatgers que ens ajudaria a estalviar emissions de CO2, i que ja al segle XIX ja aportava beneficis socials i econòmics. Però renoi, amb això del llegat imperialista els espanyols l'han ben espifiat, i s'han fos els estalvis amb un tren que va a 250 quilòmetres per hora però que va buit de gent de tan car i ineficient que és. Definitivament, si no ens espavilem el tren ens passarà de llarg i no ens esperarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada