Ha començat la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS), que a Girona se celebra des d'avui i fins al dia 29 de setembre. Des del meu punt de vista la SMSS s'enfoca des d'un prisma excessivament fluix pensant en termes polítics i ambientals. S'ha convertit en una celebració dedicada a la mobilitat sostenible, però sense aprofundir en aquest concepte ni fer passos ferms per arribar-hi. Gairebé s'ha convertit en un acte folklòric. Això sí, afortunadament diferents entitats de la ciutat han organitzat actes, la qual cosa és d'agrair.Cal recordar que a Girona la mobilitat és un dels principals problemes i reptes que tenim, però hem de ser capaços de mirar més enllà de la nostra ciutat. Hem de saber que la mobilitat tal i com l'entenem avui és una de les principals problemàtiques globals, una qüestió vinculada a la crisi energètica, al canvi climàtic i a la degradació ambiental.
En un excel·lent article a El Punt, en Cesc Batlle ens remet als estudis del professor Anderson, del Tyndall Centre de Manchester, dedicat a l'estudi del canvi climàtic, i les seves conclusions són contundents: anem cap a un escenari futur amb augments de la temperatura mitjana de fins a 4 graus, la qual cosa condicionarà molt el nostre futur com a espècie.
En la mateixa línia s'expressa el professor Antonio Turiel, que reclama un debat públic sobre el model energètic perquè, des del seu punt de vista i en base a rigorosos estudis, l'esgotament, a curt termini, de les fonts energètiques clàssiques ens pot portar al col·lapse.
Per tant, tot fa pensar que l'actual model de mobilitat amb preeminència del vehicle privat és obsolet i cal capgirar-lo. No entraré ara en la necessitat de canviar el model social i econòmic vigent, ho deixo per més endavant; simplement faré esment a algunes propostes que ens poden ajudar a superar l'actual model. Mesures senzilles però efectives.
Partim de la base que tenim un problema global amb afectacions locals, i per tant és des de l'àmbit més proper, el municipi i les comarques, per on hem de començar a prendre decisions. A nivell de Girona hi ha una sèrie d'elements que cal potenciar a fons, i no hem de deixar que només siguin les administracions qui facin via en aquesta direcció, sinó que hem de ser el conjunt de la ciutadania que avancem.
Comencem per reclamar la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció i aplicació del Pla de Mobilitat Urbana, que s'ha de complementar amb un pla de mobilitat d'abast interurbà i d'altres plans específics, tal i com contempla la Llei de Mobilitat. Aquestes eines són les que ens han de permetre aplicar mesures, que ja requereixen una certa urgència.
Cal que ens conscienciem de la necessitat d'aturar l'actual model, que emet CO2 i d'altres gasos contaminants, que ocupa l'espai públic i impedeix gaudir de places i carrers segurs, saludables i silenciosos, que provoca accidents, que genera embussos i col·lapses. Necessitem potenciar la bicicleta, els desplaçaments a peu (per tendir a la peatonalització de sectors), el transport públic (el bus urbà ha millorat molt, però hem de continuar potenciant-lo i per això cal que la ciutadania i els usuaris/àries facin pressió), ens cal millorar el tren convencional i ampliar horaris, fer el tren més competitiu i atractiu, etc.
En un excel·lent article a El Punt, en Cesc Batlle ens remet als estudis del professor Anderson, del Tyndall Centre de Manchester, dedicat a l'estudi del canvi climàtic, i les seves conclusions són contundents: anem cap a un escenari futur amb augments de la temperatura mitjana de fins a 4 graus, la qual cosa condicionarà molt el nostre futur com a espècie.
En la mateixa línia s'expressa el professor Antonio Turiel, que reclama un debat públic sobre el model energètic perquè, des del seu punt de vista i en base a rigorosos estudis, l'esgotament, a curt termini, de les fonts energètiques clàssiques ens pot portar al col·lapse.
Per tant, tot fa pensar que l'actual model de mobilitat amb preeminència del vehicle privat és obsolet i cal capgirar-lo. No entraré ara en la necessitat de canviar el model social i econòmic vigent, ho deixo per més endavant; simplement faré esment a algunes propostes que ens poden ajudar a superar l'actual model. Mesures senzilles però efectives.
Partim de la base que tenim un problema global amb afectacions locals, i per tant és des de l'àmbit més proper, el municipi i les comarques, per on hem de començar a prendre decisions. A nivell de Girona hi ha una sèrie d'elements que cal potenciar a fons, i no hem de deixar que només siguin les administracions qui facin via en aquesta direcció, sinó que hem de ser el conjunt de la ciutadania que avancem.
Comencem per reclamar la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció i aplicació del Pla de Mobilitat Urbana, que s'ha de complementar amb un pla de mobilitat d'abast interurbà i d'altres plans específics, tal i com contempla la Llei de Mobilitat. Aquestes eines són les que ens han de permetre aplicar mesures, que ja requereixen una certa urgència.
Cal que ens conscienciem de la necessitat d'aturar l'actual model, que emet CO2 i d'altres gasos contaminants, que ocupa l'espai públic i impedeix gaudir de places i carrers segurs, saludables i silenciosos, que provoca accidents, que genera embussos i col·lapses. Necessitem potenciar la bicicleta, els desplaçaments a peu (per tendir a la peatonalització de sectors), el transport públic (el bus urbà ha millorat molt, però hem de continuar potenciant-lo i per això cal que la ciutadania i els usuaris/àries facin pressió), ens cal millorar el tren convencional i ampliar horaris, fer el tren més competitiu i atractiu, etc.
I també cal començar a parlar del tramvia com a mitjà de transport del futur. Malgrat el període de crisi que vivim no podem deixar per demà el que ja podem fer avui: definir un traçat pel tramvia, iniciar un procés de diàleg i dibuixar la Girona del futur, que haurà de ser amb tramvia si volem que sigui una ciutat civilitzada, ordenada i amb qualitat de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada