L'actual situació econòmica que sacseja Europa i els Països Catalans va començar com una crisi financera que afectava als grans bancs, i ràpidament va convertir-se en crisi econòmica, que amb el temps ha esdevingut crisi social que a la vegada ha originat exclusió, marginació i pobresa. Una crisi comparable a la del 1929 i que pot tenir conseqüències tràgiques.
Les diferències entre rics i pobres, entre privilegiats i condemnats, les diferències de classe, vénen de molt lluny i al llarg de la història hi ha hagut episodis emancipatoris arreu del món. L'esclavisme, el feudalisme, el mercantilisme, el capitalisme.... processos històrics que generen desigualtats i respostes socials. A partir de la Revolució Francesa se succeeixen a Europa diferents combats socials de classe, que al segle XX es reprodueixen amb força a diferents països. Fruit d'aquestes convulsions neix l'Estat de Benestar, un sistema social que els poderosos creen per tal d'evitar que el comunisme s'estengui arreu d'Europa.
Sigui com sigui les crisis econòmiques s'han succeït, i amb la caiguda del Mur de Berlín les coses han empitjorat. El capitalisme de casino, desregulat i sense control ha generat diverses bombolles i períodes de crisi brutal. Actualment l'espiral de recessió, pobresa i exclusió sembla no tenir fi i les dades d'atur i precarietat van en augment.
Els col·lectius que tradicionalment més han patit a Catalunya els efectes del capitalisme desregulat (aturats majors de 45 anys, vidus i vídues, pensionistes, col·lectius infantils...) són ara desplaçats per nous col·lectius fins fa ben poc vivien el miratge del consumisme. Les capes mitjanes de la societat (professionals liberals, metges, petits empresaris, tècnics qualificats...) pateixen ara també els estralls de la precarietat, la desocupació i els nivells adquisitius baixos.
A Catalunya els indicadors de la pobresa presenten dades preocupants, que ens haurien de fer replantejar a fons l'actual sistema capitalista basat en l'acumulació i la cobdícia. Cal que explorem nous camins que ens ajudin a superar l'actual atzucac social en què ens trobem, però de moment i a curt termini hem avançar cap a un gran pacte nacional contra l'exclusió social i la pobresa, que necessàriament ha de comptar amb el suport del món local perquè és en aquest àmbit on cal concretar mesures d'actuació.
La lluita de classes ha esdevingut un motor de la història; de la nostra història com a país i com a ciutadans que som. Per això avui els poderosos tenen més motius que mai per estar neguitosos, perquè la llavor de la revolta i l'esclat social està arrelant amb força a Catalunya i també a Girona.
Les diferències entre rics i pobres, entre privilegiats i condemnats, les diferències de classe, vénen de molt lluny i al llarg de la història hi ha hagut episodis emancipatoris arreu del món. L'esclavisme, el feudalisme, el mercantilisme, el capitalisme.... processos històrics que generen desigualtats i respostes socials. A partir de la Revolució Francesa se succeeixen a Europa diferents combats socials de classe, que al segle XX es reprodueixen amb força a diferents països. Fruit d'aquestes convulsions neix l'Estat de Benestar, un sistema social que els poderosos creen per tal d'evitar que el comunisme s'estengui arreu d'Europa.
Sigui com sigui les crisis econòmiques s'han succeït, i amb la caiguda del Mur de Berlín les coses han empitjorat. El capitalisme de casino, desregulat i sense control ha generat diverses bombolles i períodes de crisi brutal. Actualment l'espiral de recessió, pobresa i exclusió sembla no tenir fi i les dades d'atur i precarietat van en augment.
Els col·lectius que tradicionalment més han patit a Catalunya els efectes del capitalisme desregulat (aturats majors de 45 anys, vidus i vídues, pensionistes, col·lectius infantils...) són ara desplaçats per nous col·lectius fins fa ben poc vivien el miratge del consumisme. Les capes mitjanes de la societat (professionals liberals, metges, petits empresaris, tècnics qualificats...) pateixen ara també els estralls de la precarietat, la desocupació i els nivells adquisitius baixos.
A Catalunya els indicadors de la pobresa presenten dades preocupants, que ens haurien de fer replantejar a fons l'actual sistema capitalista basat en l'acumulació i la cobdícia. Cal que explorem nous camins que ens ajudin a superar l'actual atzucac social en què ens trobem, però de moment i a curt termini hem avançar cap a un gran pacte nacional contra l'exclusió social i la pobresa, que necessàriament ha de comptar amb el suport del món local perquè és en aquest àmbit on cal concretar mesures d'actuació.
La lluita de classes ha esdevingut un motor de la història; de la nostra història com a país i com a ciutadans que som. Per això avui els poderosos tenen més motius que mai per estar neguitosos, perquè la llavor de la revolta i l'esclat social està arrelant amb força a Catalunya i també a Girona.
1 comentari:
Em sembla que cal un canvi de sistema. El planeta ja no dóna per mantenir el tren de vida que dúiem. Si tenim en compte que només en guadíem un 20% de la humanitat, no hi ha cap possibilitat que la resta de la humanitat pugui assolir un nivell de vida semblant.
Cal buscar el benestar en una altra banda, no només en el consum i el benestar material, i a nosaltres ens toca decréixer, cosa que no vol dir que haguem de passar gana.
Publica un comentari a l'entrada