Projecte de restauració a la Font del Ferro

Fa uns mesos va esclatar una polèmica en alguns mitjans de comunicació escrits de la ciutat, quan diferents persones denunciaven que a la Font del Ferro de la Vall de Sant Daniel hi havia hagut una matança d'arbres. M'ho vaig anar a mirar i vaig veure que les acàcies de l'indret havien estat injectades, i per tant s'havien mort. Vaig investigar una mica, i tot plegat responia a un projecte d'eliminació de vegetació al·lòctona cofinançat i impulsat per la Unió Europea. Tanmateix, la polèmica continuava i es denunciava als responsables polítics d'aquesta mesura, argumentant una il·legítima matança d'arbres i una pèrdua d'ombres a l'indret.

Gairebé 6 mesos més tard l'Ajuntament de Girona encara no ha emès una campanya de comunicació sobre el projecte de restauració que s'està duent a terme en aquest indret privilegiat de la Vall de Sant Daniel, i crec que és moment de fer-ho. El projecte de restauració passa per eliminar la vegetació exòtica (acàcies) restituir l'arbrat amb espècies autòctones i del territori, refer la zona de pícnic i condicionar la zona d'estacionament de vehicles, actualment molt malmesa per l'acumulació de cotxes que hi aparquen barroerament i que ja comença a erosionar el sòl.

L'actuació s'emmarca en el projecte Res'PIR, finançat pel POCTEFA i els objectius són desenvolupar un procediment de qualitat per a una oferta de turisme sostenible i actiu a l'espai transfronterer (Ariege i Girona). L'espai es troba ubicat a la zona PEIN de les Gavarres i el Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) de Girona el qualifica com a sòl no urbanitzable sota les directrius del Pla Especial de la Vall de Sant Daniel.

En definitiva, des de la CUP valorem molt positivament aquesta actuació i donem ple suport a la política de restauració del paisatge i d'eliminació d'espècies exòtiques, tan perjudicials i que tant estan proliferant, afavorides per les condicions generades pel canvi climàtic i la globalització. Unes espècies expansives que desenvolupen estratègies d'adaptació i que arriben a desplaçar les espècies autòctones, amb els perjudicis que té això en la biodiversitat del territori a nivell mundial.

Per això insisteixo en la necessitat d'explicar adequadament el que s'està fent bé. I encoratjo i animo a tothom a visitar l'indret i gaudir de l'extaordinari patrimoni que tenim a tocar, una Vall de Sant Daniel que aquests dies de pluja i tardor esclata en una allau d'olors i colors al bosc.