divendres, 11 de novembre del 2011

Tristesa i consternació davant dels fets tràgics succeïts ahir a Girona

Ens hem acostumat a viure en un món on la immediatesa i espectacularitat mediàtica és la nota diària. I els mitjans de comunicació reprodueixen notícies tràgiques com si de coses banals es tractés. Guerres, conflictes, fam, desgràcies... entra en forma de notícia a través dels canals de TV i ràdio a casa nostra.

Però quan el succés és proper, a casa, llavors no podem evitar sentir-nos colpits, abatuts, consternats. Que una nena de dos anys hagi estat assassinada pel seu pare a Girona mateix és una notícia que ens ha commogut a tots i totes. Personalment quan vaig conèixer la notícia vaig tenir una fiblada terrible a l'estómac que em va fer regirar per dins. Els infants, els nens i nenes, son la llavor del futur i segar una vida tant curta és d'aquelles coses que ens fan veure que la humanitat és capaç del millor i malauradament del pitjor. La realitat supera la ficció i els fets succeïts al carrer Oviedo son un episodi que tristament quedarà enregistrat en les pàgines negres de la història de la nostra ciutat.

Malauradament, arreu del món hi ha cada any moltes víctimes, nens i nenes assassinats, maltractats pels seus pares o tutors. Vivim en un món que de vegades és molt cruel i els infants, els més febles de la família humana, sovint paguen amb la vida les misèries i errors dels seus pares.