divendres, 30 de març de 2012

Primavera gironina

La Vaga General d'ahir va ser molt intensa a la nostra ciutat i comarques. Múltiples mobilitzacions de treballadors i treballadores van omplir carrers i places, i la jornada de vaga va tenir un seguiment prou important, malgrat les lectures asimètriques dels governs conservadors neoliberals del PP i CiU. A Girona una massiva manifestació va omplir els carrers, en una jornada històrica que va treure al carrer indignats, organitzats, treballadors i ciutadans, en un clam no només contra la reforma laboral sinó contra un sistema injust que lamina les pròpies bases de la democràcia i la convivència.

I en aquest context de protesta han ressonat les paraules dels caps patronals, que en un exercici de prepotència s'han dedicat a amenaçar i estendre la por. La seva indissimulada satisfacció amb la reforma laboral i la seva radicalitat antidemocràtica ens indiquen que les forces conservadores no en tenen prou, que volen més retallades, més ajustos i més poder. Un poder, el de la fatxenderia patronal, que aspira a imposar el seu domini ideològic, polític, cultural, econòmic i social, en una ofensiva sense precedents que ens retorna al segle XIX, el de les colpidores cròniques de Charles Dickens.

Imposar una reforma laboral d'aquestes característiques no és cap broma, i tal i com ja reconeixen públicament els dirigents de la PIMEC, es persegueix eliminar els drets laborals, ciutadans i humans perquè segons les seves pròpies paraules "són insostenibles". Res de nou, la màfia patronal, paradigma de la cobdícia, se sap forta i continuarà amb la seva particular croada contra les classes populars, amb els governs del PP i de CiU al capdavant. Hem d'estar preparats per rebre les envestides que tornaran a fer, dirigits pels mercats i les principals institucions del capitalisme de casino, que giren entorn de l'FMI, BM...

Però ahir als carrers gironins van bullir de protesta, i no només això, sinó que les alternatives ja comencen a aflorar i prendre cos. Cooperativisme, nova distribució de la riquesa, replantejar la política econòmica, autoocupació, petita empresa, fiscalitat progressiva, nous models de desenvolupament, energies netes, ocupació pública, menys luxe i més benestar, més cooperació, més formació i recerca, més cultura i menys cobdícia, més ecologia i reaprofitament i menys malbaratament