dissabte, 28 d’abril de 2012

Maig roent

Aquest mes de maig d'enguany serà diferent de la resta perquè probablement s'esdevindrà mogut, un maig roent. El mes per excel·lència de la primavera arrencarà amb el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, el Primer de maig, una diada reivindicativa de la classe treballadora que últimament havia perdut el seu caire més combatiu per passar a ser una jornada festiva més del calendari. Als Països Catalans són molts els col·lectius que organitzen jornades de lluita i tot fa pensar que aquest primer de maig serà diferent dels anteriors. L'homenatge als màrtirs de Chicago de 1886 continua ben viu avui i les lluites dels treballadors i treballadores arreu del món tenen en el Primer de maig una cita simbòlica molt potent.

El 3 de maig tindrà lloc a Barcelona la Cimera del Banc Central Europeu, una cita que reunirà les elits econòmiques que tracen les directrius neoliberals més dures i antidemocràtiques. I òbviament (si la repressió no ho impedeix) hi haurà protestes massives. I el 12 de maig esclata una revolta d'abast mundial que commemora el 15M i  als Països Catalans tindrà un node de primera magnitud.

3 jornades totes elles emmarcades en un context de crisi i lluita que està sacsejant el món sencer, però especialment  Catalunya i al conjunt dels Països Catalans. L'ofensiva brutal i despietada de les classes dominats està laminant el poc que quedava de l'Estat de Benestar i l'enginyeria social perfectament planificada per la banca i les principals institucions al servei del capital està dibuixant un escenari social marcat per les desigualtats, la desocupació, la fam i el trencament de la cohesió social. Un caldo de cultiu procliu a l'augment de la protesta, que ja ha deixat de ser patrimoni dels col·lectius més rupturistes per passar a esdevenir transversal i agrupar múltiples col·lectius afectats (joves, immigrants, gent gran, majors de 45 anys, aturats/des, afectats per les hipoteques, afectats pels ERO's...)

I és en aquest context de creixent malestar social i augment de les lluites al carrer que els titelles del poder com Felip Puig i Fernandez Díaz han desfermat una autèntica guerra social, una caça de bruixes contra la ciutadania que alça la veu i reclama més drets, més democràcia i més humanitat. L'actitud xulesca, desafiant i grotesca de personatges com Felip Puig ens indiquen el grau de cinisme que traspuen fins a quin punt s'assemblen als franquistes que reprimien brutalment a lluitadors i lluitadores.

Sigui com sigui el maig serà roent. Per això cal fer un esforç més i tornar a sortir (les vegades que calgui) al carrer, plantar cara al feixisme i als enemics de la democràcia i la convivència. No podem permetre que uns violents embogits i assedegats de venjança ens posin la por al cos. Solidaritzem-nos amb els companys que pateixen la repressió directament i diguem ben fort a Felip Puig i al franquista Fernandez Díaz que som aquí, esperant-los. Visca la classe treballadora i visca la Terra lliure!