dimecres, 25 d’abril de 2012

Projecte ferroviari: posem-nos-hi d'una vegada!

Dilluns a les 10 en punt del matí es va produir una nova reunió entre els parlamentaris del territori i els grups municipals de Girona. La trobada, impulsada per l'Alcalde Puigdemont tenia per objectiu fixar una estratègia de territori que permeti desencallar l'actual situació del tren convencional a Girona, i per part meva puc afirmar que un cop vista la reunió entenc moltes coses.

La reunió va servir en primer lloc per reproduir les clàssiques picabaralles polítiques endogàmiques, i es van escenificar teatrals enfrontaments entre el nou govern i el vell govern (a nivell d'estat i Ajuntament) que van consistir en unes quantes diatribes creuades i poca cosa més, res de nou.

La qüestió és que el famós projecte executiu del tren convencional a Girona continua sense aparèixer i (teòricament) a un any d'inaugurar la línia del TAV a Girona ja sabem que enguany el pressupost de l'estat no inclou d'entrada cap partida pel tren convencional, que és el que agafa la immensa majoria de la gent normal i corrent. Vist això, l'acord a què van arribar la majoria de partits representants a la reunió és esgotar la via parlamentària i presentar esmenes als comptes estatals per tal d'intentar aconseguir una partida de caire simbòlic pel convencional en aquest 2012. Tot i això, tothom dóna per quasi fet que fins al 2013 no hi haurà novetats, en el millor dels casos...

Durant la meva intervenció em vaig limitar a demanar que es pensés més enllà, per tal de decidir què farem un cop s'esgoti la via de les esmenes (que crec que és una resposta excessivament tèbia i tímida, la veritat). És a dir, quines opcions tenim i com explicarem a la ciutadania el més que probable empantanegament de la ciutat durant un altre any. En aquest sentit vaig apel·lar a dues premisses: unitat i pressió. Unitat política, amb la ciutadania i per la ciutadania; i pressió per dir que ja n'hi ha prou. A Girona i al conjunt de les comarques l'estafa és monumental. Se'ns han volgut encabir infraestructures sobredimensionades i lesives per al territori com són la MAT (nou model descentralitzat, si us plau), el TAV (més tren convencional, si us plau) i un desdoblament de l'N-II  (AP-7 gratuïta, si us plau). I a sobre ens ho deixen tot a mitges i mal fet, i són els gironins i gironines els qui ho han de pagar amb la salut, la paciència, l'economia... Si no actuem amb una mica de fermesa, si no ensenyem una mica les dents, continuaran fotent-se de nosaltres. I jo, com moltes ciutadanes i ciutadans, ja n'estic tip d'aquest color.

Finalment, vaig convidar als diputats i diputades i als senadors i senadores a assistir a l'Audiència Pública sobre el TAV i el convencional,  i vaig emplaçar-los a donar la cara per la gent. Algú ha de dir la veritat, algú ha d'explicar per quina raó ens trobem en aquesta situació. Quan s'acabava la reunió, un responsable del govern municipal va comentar que potser l'Ajuntament haurà d'anar a Madrid a dir que ja n'hi ha prou. Afirmo que si hi ha la voluntat de fer aquest gest, jo m'hi afegeixo amb molt de gust.