dimarts, 11 de setembre de 2012

I ara què?

Els carrers de la ciutat de Barcelona encara bateguen i són moltes les persones que desfilen amunt i avall. La jornada ha estat històrica i esgotadora i ha estat, sobretot, una injecció brutal d'energia. Una sotregada que ha sacsejat tot un país. I que ningú s'equivoqui: no només s'ha sacsejat Catalunya sinó que el conjunt dels Països Catalans ho han notat. L'onada sísmica (per parlar en termes categòrics!) ha arribat ja al Congrés espanyol, on la dreta franquista continua bloquejant les emissions de TVC al País Valencià. I això no és casualitat.

Aquesta gran onada que avui ha pentinat els carrers de Barcelona, ha inundat i desbordat previsions i, sobretot, ha marcat un abans i un després. Però, alerta, perquè les forces autonomistes i espanyolistes són molt hàbils i provaran de minimitzar l'abast de la manifestació i de rebaixar el contingut del que s'ha reclamat de forma rotunda avui. Els caps de CiU fa temps que maregen la perdiu amb eufemismes que ens han de portar al famós Pacte Fiscal: Però resulta que potser un 0,00006% dels manifestants clamaven pel PF. Coi, però no han sentit un retronar d'un milió de veus cridant independència? O tenen problemes auditius o són tossuts de mena!

La sobirania nacional és amenaçada, i el poble català clama pel seu dret a ser i apel·la a la legislació internacional. Però el poble  català sap perfectament que aquí ningú ens regalarà res, que moltes prebendes encomanades i que són molts els qui ens volen lligats i ben lligats a Espanya. Per tant, a seguir empenyent, sense aturador. Demà quan ens llevem al matí i anem a treballar (això els qui encara podem, després parlarem d'aquest tema!) hem de continuar sent corcons, exercir la nostra responsabilitat i no deixar aquest afer en mans de polítics i empresaris cobdiciosos, o ens la tornaran a fotre. Full de ruta, legislació internacional, aliats a Europa i al món i a seguir treballant, assumint riscos i no baixant el cap. Sacrifici, treball, lluita, debat, paciència i milions de veus clamant el mateix: independència!

Us parlava de la sobirania nacional, i vull recordar que aquesta no està només segrestada pels estats (espanyol i francès) que ens ofega des de fa segles. A part d'aquests agents, hi ha uns elements que ens han pres sobirania: els mercats. I contra aquests cal també alçar veus perquè son els responsables de les retallades, del desballestament de l'Estat de Benestar i de la tragèdia social que diàriament es viu al nostre país petit. Els mercats son ànimes sense rostre, ramificats en forma de banca, multinacionals, parquets borsaris, institucions al seu servei (FMI, UE, OCDE...), partits de dretes amb poder (Duran, Mas, Rajoy, Barroso...) i tot un entramat de corruptes, cobdiciosos i mal nascuts disposats a lucrar-se a costa de la salut de les persones, l'educació dels nostres fills, el benestar dels nostres pares i avis, la salut del nostre medi natural i el que faci falta.

Contra tot això també cal reivindicar sobirania nacional i popular per poder decidir el nostre futur, i contra tot això cal articular una resposta massiva, que ha d'ocupar els carrers i començar a posar la por al cos a aquests mercats. La fórmula? doncs la mateixa: full de ruta, aliances regionals per fer front al capitalisme, alternatives, cooperatives, valors sòlids, projectes viables, mobilització, lluita diària...

Bona Diada a tothom i visca la terra lliure!

2 comentaris:

AMG ha dit...

Voldria fer-vos una suggerència. Al vostre escrit plantegeu diversos problemes reals. Heu pensat que n'hi han que són estrictament propis, (fins a cert punt), i altres són compartits per gaire bé tothom, o directament tothom?

No us sembla que els problemes més propis, els resolguem nosaltres mateixos amb les eines de l'experiència dels altres que no els tenen perquè al seu dia els resolgueren, i els més generals els enfoquem de forma més general? No us sembla que en aquest segon cas hauria de ser Europa el nostre horitzó, i que si ens equivoquem i barregem qüestions no estem fent el joc als qui no volen que resolguem els nostres problemes més immediats?

Cordialment, rebeu una salutació des de Tossa de Mar.

Antoni M. Gavarró i Ferrer

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Entenc el sentit dels precs però agrairia més concreció.