Ahir a l'Auditori es va viure una tercera edició de l'Audiència Pública Ferroviària a Girona. Com van coincidir a dir molts dels assistents a l'acte, es tracta d'un espai per debatre aspectes clau per la ciutat, però com ja és habitual, la poca difusió i promoció de l'acte va fer que només els més afectats hi assistissin. Per tant, un primer error.
No faré en aquestes quatre ratlles un resum de les aportacions que va fer la CUP. Simplement em limitaré a constatar que l'espai de l'Audiència Pública ha d'evolucionar. Ahir va succeïr el mateix que els anteriors edicions: els presents a la Taula (tècnics, entitats, grups municipals, regidor responsable i alcalde), vam estar parlant dues hores, i el públic va interactuar a través de les preguntes per escrit i en el marc d'un caòtic debat que va acabar amb molta tensió.
Cal trobar noves fórmules perquè quatre hores són moltes i com totes les figures participatives, l'audiència (que recordem que tota l'època dels períodes Nadal+Tripartit només se'n va fer una sobre el tema, i forçada per les entitats) ha d'evolucionar. La democràcia és un assaig permanent i cal trobar nous camins per entaular diàlegs productius entre ciutadania i institucions.
El debat que va sorgir va ser tens, cert i lògic. Després de 4 anys de dures obres, de patiment per part dels veïns, d'enganys i desenganys, de banys de realitat i promeses no complertes, es podia esperar una altra cosa? Cal agrair a la gent que porta anys lluitant pel seu barri i per la ciutat, i cal tenir més consideració per aquells que pateixen directament les molèsties (de tot tipus) També vull dir i no me n'amago, que no em van agradar algunes intervencions que hi va haver des del públic. Ho sento, però jo no comparteixo ni el NIMBY ni certes actituds racistes. Entenc perfectament que el patiment del molts veïns es tradueixi en indignació i ràbia, però caure en determinades actituds xenòfobes o acabar reivindicant la figura de l'exAlcalde Nadal (que sempre es va mostrar poc obert al diàleg i la participació) i la seva eficàcia, és quelcom que jo no comparteixo.
Sé que la sensació de molta gent és de derrota (una sensació que jo també experimento) però llençar la tovallola no ens servirà de res. Cal seguir amb coratge i resistència i fer pinya davant dels abusos d'ADIF i del nyap monumental que tenim al bell mig de la ciutat. Espero que la propera Audiència sigui en clau de ciutat i que se'n replantegi el format, i que d'aquesta manera la gent tingui més veu i la ciutat sigui més conscient del greu problema que té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada