dilluns, 19 de novembre de 2012

L'estació de tren ( TAV) més gran d'Europa

El divendres passat l'equip de govern de la ciutat va organtizar una visita guiada a la zona d'obres del Parc Central, la zona trinxada per les obres del TAV. En principi alguns creiem que la visita estava programada per visitar la superfície, però en realitat la visita va estar centrada en l'estació, és a dir, vam baixar a les profunditats de l'estació, que és impressionant i monumental.


Un tècnic comentava que l'estació té una llargària de 750 metres!, i realment és molt llarga. Té cinc plantes, una planta on hi ha l'estació pròpiament dita del TAV, una planta on hi ha ubicada l'estació d'autobusos, dues plantes amb 1000 places d'aparcament i l'últim nivell, on hi ha les vies de tren i les andanes.

Us puc ben assegurar que impressiona la monumentalitat, les dimensions i la vocació faraònica de l'obra, tot un edifici fastuós i d'enormes proporcions. Sincerament però, crec que no valia la pena gastar-se tants diners en fer una cosa tant gran; aquesta obra va estar planificada en temps de vaques grasses, una obsessió de l'estat espanyol per ser més que ningú. Una mala pràctica que els polítics locals van imitar. Van voler jugar a la fastuositat i a les grandiloqüències sense tenir en compte els efectes col·laterals de l'operació, sense calcular els costos econòmics, ambientals i fins i tot morals.

El resultat de la planificació i de la decisió ja el coneixem, unes complexes i costoses obres que han suposat un vertader malson per a veïns, comerciants i usuaris dels barris propers. Tenim l'estació més gran d'Europa ( o de les més grans) i tenim un Parc Central esmicolat i difícil de recuperar. Tindrem uns TAV que aniran molt ràpid, però poca gent amb prou poder adquisitiu per poder-hi pujar i uns trens convencionals que no s'han modernitzat. Tindrem una gran estació a costa d'haver humiliat i malbaratat tot un barri. Tindrem una gran estació d'autobusos soterrada a canvi de nous focus de contaminació que faran perdre qualitat de vida als veïns de la zona.

Soc conscient de la complexitat de tot plegat, soc plenament conscient de la dificultat de gestionar aquesta monumental obra i soc refotudament conscient que encara ens queden anys de patiment. El que em pregunto és si tothom n'és conscient.