dimarts, 11 de desembre de 2012

En defensa dels professionals gironins dels serveis públics

Des de fa molts anys s'ha instal·lat als mitjans de comunicació un discurs consistent a desprestigiar la tasca dels serveis públics i dels treballadors de la funció pública. El discurs va quasi sempre encaminat en la mateixa direcció: ineficiència, duplicitat, despesa innecessària, privilegis salarials...

Des del sector privat s'utilitzen totes les tribunes mediàtiques (privades i públiques) per llençar missatges en la mateixa direcció amb la missió d'erosionar la imatge d'allò públic per acabar quasi sempre amb la mateixa cançoneta: la col·laboració público-privada, o sigui, la destrucció definitiva dels serveis públics.

Soc conscient que lluitar contra això requereix de grans dosis de voluntarisme i que és quasi impossible enfrontar-se a poders fàctics que acaparen tants àmbits del nostre país. Però em ve de gust dir ben alt i fort la gran tasca que fan molts professionals, en aquest cas, dels serveis públics municipals.

Us n'enumeraré només 3 per posar alguns exemples: la xarxa de biblioteques públiques de l'Ajuntament de Girona, la xarxa de Centres Cívics de l'Ajuntament de Girona, l'empresa TMG, amb capital públic, o la xarxa d'escoles bressol públiques.

En el cas de les biblioteques gironines i com a usuari que en sóc crec que és just afirmar que fan una gran tasca. Dinamitzen el territori, apropen la cultura a les classes populars, socialitzen infants, joves, gent gran, famílies, gent de totes edats, reactiven l'economia dels barris i generen una gran quantitat d'activitats, de coneixement. La seva és una tasca imprescindible i lluny de retallar-los caldria aportar-hi més recursos, ampliar horaris, fer més nits blanques, ampliar personal...

El cas dels centres cívics ha estat una gran revolució al territori, ja que han aconseguit rehabilitar barris i ser punts de referència pel conjunt de la ciutat. Dinamisme cultural, cohesió social, aparador i motor de la cultura. Una vertadera aportació, que lògicament ha d'evolucionar. Implicar encar més el teixit associatiu, obrir-ne més a la ciutat,  allunyar el fantasma de les privatitzacions encobertes... Són factors que cal tenir en compte, sens dubte.

El cas de Transports Municipals del Gironès. Tenim vàries línies d'autobús que cobreixen el municipi i l'àrea metropolitana. Un model mixt però que ara per ara prioritza la prestació de servei públic. Amb totes les seves limitacions caldria apostar per anar millorant la intermodalitat, la cobertura territorial i horària i més bonificacions i incentius per captar nous usuaris/àries de transport públic.

Finalment tenim una xarxa d'escoles bressol públiques que son una referència a nivell català i fins i tot estatal. Grans professionals amb vocació, unes bones instal·lacions, un entorn participatiu, estàndards de qualitat... Un model d'èxit, però amenaçat per les pretensions del sector privat, que voldrien carregar-se aquest model públic. Altres amenaces (la desproporcionada puja de preu, per exemple) planegen sobre les escoles bressol públiques, i caldrà mobilitzar-se quan sigui necessari en defensa del servei públic que presten.

Els serveis públics (n'hem vist una petita mostra) són una eina per garantir una mínima cohesió social, un factor de reequilibri social que mitiga les grans desigualtats que hi ha a la nostra societat. Però aquests serveis públics estan molt amenaçats (i més als Països Catalans, on l'Estat de Benestar és molt feble) per les directrius neoliberals i per les intromissions del sector privat, obsecat en el guany a curt termini. Cal, doncs, fer molta feina, encara!