dijous, 6 de desembre de 2012

No és la meva Constitució!

Avui fa 34 anys que va entrar en vigor a l'estat espanyol la Constitució de 1978, un text pactat en el marc d'una transició d'un règim dictatorial a un règim teòricament democràtic. La no ruptura amb l'anterior règim franquista és el tret definitori més important de la Constitució espanyola, i els pactes amb representants de l'antic règim és la principal llosa que ha arrosegat la vida política i social a l'estat espanyol fins als nostres dies.

El pes de l'anterior règim en el marc legislatiu espanyol és més que notori. Els poders fàctics vinculats als sectors més conservadors de l'església catòlica, el gran poder financer, una classe empresarial enriquida en el marc de la dictadura franquista, o una concepció radial i centralista del model d'estat han impedit que l'estat espanyol pugui modernitzar-se. La Constitució de 1978 ha consagrat també la partició dels Països Catalans i la marginació de la llengua catalana. La crisi econòmica i social posa de relleu també l'obsolència de la Constitució espanyola, incapaç de garantir uns drets socials bàsics.

L'esborrany de llei publicat recentment pel ministre Wert, consistent en relegar el català a una llengua prescindible en l'àmbit educatiu, és una prova més que l'estat espanyol continua ancorat a les catacumbes de la dictadura franquista. Queda clar que la Constitució espanyola és una eina hostil contra els Països Catalans, i per això cal rebutjar-la i desobeïr-la. El procés sobiranista engegat pel poble català és una oportunitat per bastir una Constitució Catalana a la islandesa, amb participació popular i amb vocació de ruptura. És important anar fent passos en aquesta direcció. Avui el grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Girona hem vingut avui a treballar a l'Ajuntament, un petit pas, un petit gest, però significatiu.