dijous, 24 de gener de 2013

Acte de Sobirania

Probablement la jornada d'ahir esdevindrà històrica no només en l'imaginari col·lectiu de molts catalans i catalanes, sinó més enllà. Un acte de sobirania, per modest i parcial que sigui, és sempre un punt de ruptura, d'evolució. Sense actes de desobediència a la legalitat establerta, la humanitat no hauria avançat, per tant, benvingut sigui aquest acte de sobirania que va fer ahir el Parlament de Catalunya.

Però res d'això hagués succeït sense les classes populars, que amb la seva mobilització permanent en defensa del dret a l'autodeterminació han aconseguit construir una majoria social per la ruptura. El moviment de les consultes per la independència iniciat a Arenys de Munt es va estendre com una taca d'oli arreu del país. Aquest va ser el vertader acte de sobirania, una insurreció popular, democràtica i innovadora. I tot aquest procés va culminar amb una massiva manifestació als carrers de Barcelona que va aplegar un milió i mig de persones. Un autèntic tsunami popular que es va estendre al conjunt dels Països Catalans, amb manifestacions massives a Mallorca i múltiples mobilitzacions i actes en defensa de la llengua i la cultura catalanes al País Valencià i Catalunya Nord. Els Països Catalans estan en marxa, és ben clar.

Ahir, un grup de diputats va decidir desafiar la legalitat espanyola i en una votació històrica es va fer palesa la majoria silenciosa i democràtica a favor del dret a l'autodeterminació. Catalunya ja es "oficialment" subjecte polític i això vol dir que la legalitat espanyola ha quedat desbordada; probablement aquest desafiament tindrà conseqüències, tal i com ja va advertir i amenaçar el bloc unionista format pel tàndem monolític PP-C's, i al qual s'hi ha afegit un sector majoritari del PSC-PSOE liderat per Pere Navarro. Afortunadament hi ha qui ha posat el servei al poble per davant de la disciplina de partit.

El procés engegat a Catalunya s'ha carregat l'esquema polític heretat de la transició i alguns dels partits hegemònics de l'establishment han entrat en una profunda crisi: El PSC s'ha fracturat, i les tensions entre CDC i Unió s'agreugen; la burgesia catalana més poderosa i vinculada al poder s'ha acollonit i ha tornat a les faldilles de l'amo espanyol, renegant de tot aquest procés. El tsunami popular, democràtic i nacional ho ha fet trontollar tot. La mateixa CUP va manifestar el seu suport amb un sí crític, que es va materialitzar amb un vot afirmatiu i dues abstencions (una fórmula, val a dir, que trobo molt poc afortunada i que sens dubte obrirà un profund debat al si de la CUP i de l'esquerra independentista).

Aquesta declaració institucional és important i transcendent, però des del meu punt de vista cal fer més actes de reafirmació de la sobirania, en múltiples àmbits. El nostre dret a decidir  ha estat segrestat durant segles per les estructures imperials de l'estat espanyol, i en aquest sentit és bo rebel·lar-s'hi. Cal, d'una vegada, fer passos ferms per exercir la sobirania, per desafiar la dictadura dels mercats i dels Estats. Espero que properament es vagin repetint actes d'aquest tipus, i espero també que la CUP tingui prou maduresa i valentia com per assumir-los fins les darreres conseqüències i estar a l'alçada del moment que vivim.

4 comentaris:

malcome catala ha dit...

Missatge privat per tu:

A mi em sembla que vam fer bé de no sotmetre'ns al paripé de CiU (cinqué cop que el Parlament aprova el dret a l'autodeterminació).

Aquest espectacle mediàtic ha servit bàsicament per dir que la consulta no es vinculant i ningu ho pugui ni tant sols questionar, ni debatir.

En comptes de fer com a bolivia, ecuador o brasil que el poble triplica la pressio popular sobre els governs d'esquerres per aconseguir les seves reivindicacions, aqui sembla ser que el nostre paper es vol limitar al de fer de claca del govern.

No et dire que hagis d'estar d'acord amb mi o amb la majoria de les CUP, però sí que acceptis que hi ha arguments per pensar així. Que no és un posicionament gratuït. Que potser ens equivoquem o potser no. Que ningú te la veritat, que tothom es pot equivocar, que ningú és adiví i que només el temps ho dirà.

Per això et demano que no et desmarquis públicament perquè no es bó pel projecte i perquè, què vols que et digui, no em sembla digne de tu de cap manera.

Salut i força Jordi

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Hola,
entrant de ple en el debat.
Bé, jo crec que declarar Catalunya com a subjecte polític i defensar el dret a l'autodeterminació no és ni un paripé ni un espectacle mediàtic. PP, UNIó PSOE i C's no ho consideraven així i la burgesia catalana espanyolista està que frisa amb aquesta declaració. La burgesia i l'espanyolisme criden a tancar files amb l'estat espanyol i per això jo crec que aquesta declaració té punts positius, tot i que clarament insuficients.

Precisament crec que la CUP ha de defensar la declaració, el dret a l'autodeterminació, la territorialitat, la desobediència civil i la lluita contra el capitalisme fins a les últimes conseqüències i amb els mitjans que sigui. LA burgesia catalana i els convergents es cagaran literalment ben aviat i nosaltres hem d'arribar amb això fins al final, passi el que passi. No veia motius per abstenir-nos, si en canvi veia motius per ser més contundents al Parlament i al carrer. Creia i crec que de la manera que es va escenificar la votació es va donar una imatge de dubte, de feblesa i de tirar-se enrrere en un moment important. La passa que ha fet el Parlament és petita però és una passa ferma, caldrà fer-ne més, moltes més, desafiar la llei espanyola, córrer el risc d'anar a la presó, desafiar el capitalisme, córrer el risc de rebre hòsties de Mossos, picoletos i d'altres braços repressors.

Sobre Bolívia, Equador, ( Brasil no perquè allà hi mana la socialdemocràcia pactista), Venezuela...allà ens porten molts anys d'avantatge. Aquí la CUP som encara una simple engruna al cantó de les unitats populars llatinoamericanes i bolivarianes, per tant hem de ser una mica més humils en aquest sentit. Jo no crec que la CUP es limiti a fer de claca dels convergents. Precisament molts dels militants de la CUP estem implicats en els moviments populars i socials de comarques, viles i ciutats, plantant cara al capitalisme, als convergents, als corruptes i a l'espanyolisme. El Parlament és un espai més de lluita, no més important que els altres. Això ha de quedar molt clar.

Pel que fa al tema de la veritat, estic ben d'acord amb tú, ningú la té i menys absoluta, començant per mi, que soc expert en cometre errors. I si, els temps ens ho dirà tot, cal paciència.


Jo he expressat una opinió, de forma lliure, oberta, honesta i cara a cara. Crec que no he fet mal al projecte. El dia que tots hagim de pensar igual llavors voldrà dir que el projecte tindrà mancances serioses.

salut, força i gràcies per l'aportació.

Joan Suleiman ha dit...

La teva opinió l'expresses internament a l'assemblea com tothom.

Ara resultarà que dir el contrari del que decideixen els teus 150 companys després de 6 hores discutint-ho és un acte "lliure" i "honest". Hay que joderse.

"Donar la cara" -aviam si com a mínim deixes de tractar el personal d'idiota- és això http://blogs.araponent.cat/antonieta-jarne/blog/1380/sobre-la-cup-i-la-declaracio-de-sobirania, això http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/238788 i sobretot això http://www.youtube.com/watch?v=mGz28AdCeSQ.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

L'usuari malcom català em demana que no faci públic el debat i no tinc manera de contestar-li. Pots passar-me alguna adreça de correu o vols que ens trobem i en parlem?

Pel que fa a en Joan Suleiman que m'ordena que expressi la meva opinió internament i em demana que no tracti d'idota al personal, només dir-li ni he tractat d'idiota a ningú ni penso callar ni opinar només perquè hi hagi altres companys que no pensen com jo.

He expressat la meva opinió en varis articles i òbviament no deixaré de fer-ho. I menys si qui m'ho demana ho fa amb aquests aires de superioritat i prepotència. Parlem-ne company!