dijous, 31 de gener de 2013

Corruptes a dojo, i campi qui pugui!

Sóc independentista des de fa dècades, i porto lluitant per la llibertat del meu país des de fa ni recordo quants anys. Per tant, que quedi clar quin és el meu referent nacional. Però donat que fins a dia d'avui estem atrapats en aquesta secular presó de pobles anomenada Espanya, no tinc més remei que referir-me de tant en tant a aquest marc. L'estat espanyol és ara mateix un projecte en fallida tècnica. L'Estat de Benestar s'ha desplomat i els indicadors de pobresa s'han disparat fins a topalls insòlits, com no es veien pràcticament des de l'època de la postguerra.

El model econòmic vigent durant dècades i basat en l'especulació urbanística, el desgavell financer, la cultura del "pelotazo", la destrucció del territori i la construcció desordenada i poc planificada de grans infraestructures, així com la mà d'obra explotada i a preus baixos, el turisme de masses i el consum irresponsable i compulsiu, ha donat lloc a un model en què la corrupció forma part del paisatge quotidià.

Aquest model ha alimentat la proliferació de personatges carronyaires i disposats a traficar amb el que calgui. El poder polític i econòmic s'ha aprofitat de la laxitud i feblesa de l'estat, i s'ha beneficiat tant com ha pogut del caos regnant. Els Bàrcenes, Millets, Undargarins, Crespos, Matas, Bustos i tants i tants noms vinculats a aquesta màfia són la punta de l'iceberg d'un model econòmic i social que fomenta la corrupció, les desigualtats i la misèria moral i social.

Emmig de la situació de crisi econòmica i social que es viu actualment, enmig de xifres d'atur estrastosfèriques, de desnonaments, de fam, de malnutrició i pobresa infantil i d'injustícies socials generalitzades, és un atac a la democràcia i a la dignitat de la ciutadania que aflorin casos de corrupció com bolets a la tardor. Casos de corrupció mediàtics i escandalosos que ofenen la ciutadania i fomenten encara més la desafecció. Una mena de campi qui pugui, en què l'últim a arribar és el més tonto, és el que predomina actualment. Una dinàmica perversa i perillosa que l'únic que fa és alimentar els feixismes i el retorn de messies paternalistes. Si no vigilem, tota aquesta crisi econòmica, democràtica, moral i social acabarà derivant en una mena d'autoritarisme que ens retornarà a èpoques fosques que ja sabem què ens porten.

No hi ha solucions a curt termini perquè ni tant sols la separació de poders clàssica inspira confiança, i el poder judicial és una maquinària burocràtica massa fosca. Però l'únic que podem fer és continuar lluitant, reafirmant-nos en la radicalitat democràtica i la consciència crítica, cívica i combativa. Hem de sortir d'aquesta bogeria amb més participació, justícia social i dignitat humana i moral. O això o el caos.