dimecres, 9 de gener del 2013

El TAV és aquí, però la lluita continua

Ahir va ser un dia complert i ple d'emocions i sensacions. Algunes d'agres i d'altres de més dolces. Un cop passats els excessos d'autobombo i protocols rígids i prescindibles, és l'hora de fer valoracions i d'anar traçant l'estratègia de mobilització que sens dubte hem d'anar construint.

El Borbó, el PP, el PSOE, CiU, la Cambra de Comerç, alguns sectors econòmics vinculats al turisme, al comerç, al sector immobiliari, a l'hostaleria... Tots ells van fer lectures grandiloqüents, acrítiques i triomfalistes de l'arribada del TAV a Girona. Per uns és garantia d'unitat d'Espanya (Borbó, PP, PSOE), per d'altres és garantia de creixement econòmic i de creació de riquesa (Cambra de Comerç i d'alguns sectors econòmics), per d'altres la cosa ha arribat tard (CiU, ERC...) i per una gran majoria és la constatació del malbaratament de recursos públics, de l'enlluernament del desenvolupisme més acrític i inconscient. És simptomàtic que el 98% de les intervencions dels sectors empresarials van destinats a ressaltar les oportunitats de negoci i riquesa i en canvi només el 2% es dedica a explicar com es repartirà la suposada creació de riquesa.

Afortunadament hi ha veus lúcides com la del portaveu de la Mesa d'Entitats Xavier Villarreal, que posa l'accent en el dispendi econòmic d'aquesta infraestructura (4800ME el tram Barcelona-Perpinyà, milers i milers d'euros de manteniment per km a partir d'ara). I tot això en un context de crisi caracteritzat per la fallida de l'Estat de Benestar i l'empobriment de milers i milers de persones. Mentre ens gastem tants calers per anar més ràpid d'un lloc a l'altre, la nostra gent cau. Afortunadament la veu crítica de gent com el portaveu de la Mesa d'Entitats i d'altres persones són un bri d'esperança.

Ahir vaig coincidir en una tertúlia de ràdio amb representants del PP i del PSOE. Estaven eufòriques amb l'arribada del TAV a Girona. Segons elles aquesta infraestructura ens aportarà riquesa, progrés, creixement econòmic... Els gironins i gironines podrem anar més ràpid a Madrid, Barcelona, Saragossa, Montpeller, París..., i a l'Estat espanyol i Europa podrà gaudir de Girona i del seu encant. En un moment de la seva intervenció van admetre que les oportunitats de negoci que ofereix el TAV dependran en bona mesura de la destresa del sector privat i públic, que la riquesa no vindrà per si sola. Des del meu punt de vist els defensors a ultrança del TAV han quedat enlluernats per aquest miratge d'una manera exagerada. Semblen fins i tot sincers i convençuts que el TAV ens farà sortir de la crisi i que resoldrà el greu problema de l'atur (quan ho sentia no m'ho podia creure!).

Coneguda és la meva postura i de la CUP en aquesta qüestió: defensem un model ferroviari de proximitat, modern, d'ample europeu i al servei de les classes populars, del territori i del medi ambient. Molt allunyat, justament, del model TAV. I ara el que ens toca fer des del territori és mobilitzar-nos per ressaltar els aspectes negatius d'aquesta infraestructura i perquè a partir d'ara els recursos en matèria ferroviària es destini d'una vegada al tren convencional i els mitjans de transport accessibles i populars. D'entre els aspectes negatius més rellevants destaquen els següents:

Primer: la destrossa de territori que ha suposat aquesta infraestructura. A Girona s'han carregat un barri i el Parc Central, i a l'Empordà han arruïnat els pagesos (els deuen uns 5ME per expropiació de terres). A Sant Narcís els comerciants que encara resisteixen s'enfronten a incògnites i a una situació molt dura. Els veïns del Parc Central estan amoïnats pels focus de contaminació que generarà la nova configuració de la plaça Europa, amb una enorme rampa de busos i més encreuaments de trànsit. 

Segon: Els mitjans de transport públic són els més eficients, econòmics i ecològics a l'hora de transportar persones i en aquest sentit cal fer una aposta decidida pel tren convencional com a mitjà de democratització de la mobilitat. La posada en servei dels TAV i dels AVANT pot ser en perjudici dels MD i aquí cal fer una defensa aferrissada dels serveis de rodalies i MD. No acceptarem models de mobilitat duals, és a dir, ràpids i eficients per a rics però lents i amb baixes prestacions per a pobres. D'altra banda cal articular correctament el territori a través de rodalies i MD o alguns municipis quedaran aïllats de les rutes TAV i AVANT.

L'arribada del TAV ha derrotat a moviments, col·lectius, entitats i ciutadans. Companys de fatiga i lluita com l'entranyable i actiu president de l'Associació de Veïns de Sant Narcís han patit moltes trompades i desenganys. la Plataforma Cop al TAV va ser derrotada i esborrada del mapa, i tants i tants altres companys que han acabat llençant la tovallola. Però tanmateix la remor persisteix, que deia el poeta, i la lluita per un món millor continuarà.