diumenge, 21 d’abril de 2013

Tifes i cagarades pels carrers

És un dels temes de conversa més habituals, les cagarades i tifes de gossos que hi ha abocades per tot arreu. Molta gent se'n queixa. I no és per menys. Passegis per on passegis, quasi sempre hi ha tifes que empastifen places i carrers. Fins i tot en alguns llocs els parcs infantils estan farcits de merda. Un dels llocs que més ple de està de cagarades  és als voltants de la Marfà. A les Hortes. És increïble la quantitat de cagarades de gos que hi ha en aquella zona.

A Girona hi ha censats uns 2500 gossos, o sigui que entre censats i no censats n'hi deuen haver pel cap baix uns 4000. Tots ells éssers vius amb necessitats fisiològiques. Animals que beuen, mengen, estimen, senten, que necessiten passejar... i fer les seves necessitats. Hi ha qui diu que els culpables d'aquesta situació són els amos dels gossos, i que se'ls ha de multar. Hi ha qui diu que tots els amos són iguals i que ningú recull les caques. I jo dic que això no sempre és cert, he vist amos de gossos que recullen les caques, i que fins i tot aboquen líquid (que porten dins d'una ampolla) als pipís que fan els animals a terra. Per això és injust que es facin generalitzacions i es criminalitzi a tots els amos dels gossos. Cal destriar bé el gra de la palla.

Desconec si la solució són les sancions i la mà dura. Jo penso que això no ho resoldrà. Venim d'una mala cultura animal i els excrements abocats al carrer en són una simple conseqüència. Sóc dels que pensa que la comercialització d'animals s'ha banalitzat fins a extrems inacceptables. Un gos és un esser viu amb necessitats, cal alimentar-los correctament, treure'ls a passejar sovint, no n'hi ha prou amb 10 minuts al dia, sinó que un gos necessita passejar com a mínim 3 cops al dia, i no damunt l'asfalt!

D'altra banda penso que fins i tot caldria prohibir la venda de gossos. No pot ser que gent irresponsable i inconscient es compri un gos i al cap de quatre dies n'estigui tip. És absolutament immoral i execrable abandonar un pobre gos o maltractar-lo, o simplement no cuidar-lo correctament. I això passa molt sovint, un gos que acaba en mans de gent irresponsable i inconscient. I quan això passa, les cagarades al carrer en són una de les conseqüències públiques.

Per mi el problema principal és la irresponsabilitat envers els animals i la solució  passa per enfortir la conscienciació. Per això cal fer campanyes de prevenció i sensibilització. I cal també que d'altres administracions rumiïn si és factible prohibir o regular més la venda generalista d'animals. Un animal, un gos especialment, és un ésser viu amb sentiments, i es mereixen un respecte. Si volem ser una societat avançada i madura democràticament parlant, tenim l'obligació de tractar bé els animals. Girona, com a ciutat europea amb projecció, ha de ser exemplar i ha de treballar per ser municipi de referència en el respecte als animals. Segur que ho aconseguim.


2 comentaris:

Dimas Streich Colomeda ha dit...

Totalment d'acord amb tot!

Roger Verdaguer i Serrat ha dit...

No vols dir que això és un símptoma més d'una malaltia més profunda? Sí que es tracta els animals com a objectes, i tampoc es pensa en les seves necessitats ni les repercussions en el veí. Diria que és perquè es té en compte només l'egoisme i el materialisme. És un mal cultural perquè passa per una visió dels altres -començant pel gos i acabant pel veí- com un objecte al servei de la pròpia satisfacció.
Penso que és difícil reeducar aquestes conductes -i altres- en adults. La prohibició tampoc ha estat mai un bon mètode perquè els individus trascendeixin les seves limitacions intel·lectuals.
Noi, és una qüestió peluda. Mai més ben dit.