dimecres, 20 de novembre de 2013

L'alcalde renya la CUP (sobre el ple del 18 de novembre)

Si voleu tota la informació de la CUP respecte al ple del dilluns 18 de novembre la podreu llegir aquí. Hi trobareu un recull acurat de la cronologia del ple, dels diferents punts de l'ordre del dia (pressupost, mocions, adjudicacions, recursos...) i de la posició que el grup municipal de la CUP, format per l'Anna pujolàs, en Carles Bonaventura i jo mateix, vam defensar.

Amb tot, i un cop llegida la crònica "oficial" (si us bé de gust!), us faré cinc cèntims de la meva visió personal. El debat sobre el pressupost va ser encès i agre, i després de l'exposició de la regidora Planas en nom de l'equip de govern i de tres portaveus que em van precedir, va tocar-me a mi el torn. Reconec que malgrat que m'havia preparat la intervenció a consciència no va sortir-me com jo volia. Vaig improvisar i vaig estar força descol·locat, no us enganyaré pas! En un moment de la meva intervenció vaig cometre una errada que va provocar un malentès, i vull demanar excuses a Sant Narcís. Vaig esmentar que el Pla de Dinamització Comercial era poc ambiciós quan en realitat em volia refereir al projecte Aixequem Persianes.

En resum, vaig dir a l'Alcalde el que pensava de tot plegat, del teatre i l'escenificació del Ple i dels tripijocs que sovintegen als passadissos de la política. Vaig etzibar-los que per mi el clientelisme és una mala pràctica que creia que s'havia de desterrar d'una societat democràticament madura. Vaig apel·lar a l'ètica, l'honestedat i la transparència; i això, ves per on, va fer enfurismar l'Alcalde, que va dirigir quasi tot el pes del seu discurs i les seves ires contra un servidor. He de dir que l'Alcalde Puigdemont cada cop em recorda més a l'ex-Alcalde Quim Nadal, quan amb el seu to irat i desenfrenat carregant a tort i a dret als pobres regidors de l'oposició que gosaven contradir-lo o replicar-lo

Renyar als membres de la CUP ja s'ha convertit en quelcom habitual, i sembla que l'Alcalde ha agafat afició a això de picar-nos la cresta amb el seu to entre paternalista i irritat. Queda clar que les meves paraules no van agradar-li gens, i va acusar-me de presumir excessivament d'honestedat i de fer electoralisme. A aquestes alçades ja poca cosa em pot sorprende, però quedaríeu esgarrifats del cinisme i la capacitat per manipular i confondre que tenen aquesta gent. Tot i això, i com ja he explicat altres vegades, la seves paraules grandiloqüents i les seves lliçons de (pretesa) moralitat no m'afecten ni m'intimiden. Al contrari. Em confirmen que, malgrat tot allò que encara podem millorar, anem pel bon camí i que estem fent les coses bé.

Continuo pensant que la política és només una eina; i que l'excessiva institucionalització i el corporativisme que regna en aquests ambients no millora la democràcia, sinó que l'empobreix. La seva obsessió per això que en diuen "lleialtat institucional" em cansa; i si voleu que us digui la veritat em rellisquen força els determinats xantatges i escenificacions de moralitat. Ho trobo pura demagògia i hipocresia. La lleialtat nosaltres només la tenim amb la gent del carrer, amb els milers de gironins i gironines que cada dia ens diuen que confien en nosaltres i amb qui lluitem colze a colze. I el nostre únic compromís és continuar treballant per apropar la política al poble, i sobretot estar més que mai al servei de la nostra gent.