dimarts, 31 de desembre de 2013

Ordenances Fiscals i Pressupost 2014, crònica d'una renúncia

Les ordenances fiscals de Girona ja han estat aprovades i totes les propostes de progressivitat fiscal i ambiental que va fer la CUP amb la finalitat d'avançar cap a una major justícia social i millorar les polítiques ambientals han estat rebutjades de forma contundent per l'equip de govern. S'ha pactat una congelació lineal i no hi haurà increment de l'IPC, una mesura compartida pel nou tripartit (PP+CiU+PSC) i que ens allunya la progressivitat fiscal que podria equilibrar una mica les coses, en què cadascú pagués en funció dels seus ingressos. Sempre argüeixen qüestions tècniques i legals per impedir aquesta progressivitat.

Paral·lelament el pressupost 2014 ja ha estat aprovat en una única votació, un pressupost pactat amb el PP i el PSC, i que ha estat aprovat amb enganys a la ciutadania. En els dos exercicis anteriors hi havia hagut dues votacions, la inicial i la final, però resulta que a partir d'aquest any només n'hi ha hagut una, la qual cosa ha escurçat el període negociació i participació, cosa que des del meu punt de vista és un flac favor a la democràcia. Cert és que un part del pressupost d'inversions es decideix de forma "participativa" (1 milió d'euros als barris), però aquest és un procés sorgit d'una proposta de la Mesa d'Entitats, de la CUP i d'ICV-EUiA  i s'està realitzant de manera poc adequada i sense la participació del conjunt del teixit associatiu, la qual cosa ha desvirtuat l'esperit inicial de la proposta.

Ambdues eines, les Ordenances Fiscals i el Pressupost són peces fonamentals del sistema democràtic i de la municipalitat, perquè d'una banda permeten planificar els ingressos obtinguts (els propis i els externs) i de l'altra permet distribuir les despeses i planificar inversions i millores pel municipi i la ciutadania. Per això és clau que aquests processos siguin oberts i transparents, ja que la peça central d'aquests processos és la ciutadania, vertadera protagonista de la vida col·lectiva. Malauradament, el funcionament hermètic i endogàmic de l'estructura municipal dificulta la participació popular. Un funcionament hermètic que reforçarà sense dubte la nova legislació municipal que impulsa el PP, que retallarà encara més competències municipals i recentralitzarà serveis alhora que en suprimirà. Les Ordenances Fiscals i el Pressupost es tramiten en un context de regressió social i econòmica sense precedents, amb uns ajuntaments amb pocs recursos econòmics i una població civil cada cop més agredida pel capitalisme senil i de casino que ens govern.

Des que la CUP va entrar a l'Ajuntament, ara fa dos anys i mig, hem treballat a fons per obrir aquests processos. Per això el primer any vam reclamar una Audiència Pública de pressupostos i el segon any vam obrir el procés de negociació a la Mesa d'Entitats. Foren experiments participatius en què malauradament l'equip de govern no ha volgut aprofundir. Des de la CUP entenem que la participació és un element fonamental per superar la crisi i per això hem intentat ser coherents i predicar amb l'exemple. Però és paradigmàtic que l'únic espai de participació real que hi ha hagut a la ciutat en la tramitació de les Ordenances Fiscals i el Pressupost siguin les assemblees obertes que ha fet la CUP. Cap altre partit o entitat ha fet un procés així i això és clarament preocupant. Encara recordo les pressions que vam rebre l'any passat per part de l'equip de govern, partits de l'oposició i algunes entitats per abstenir-nos i facilitar l'aprovació del pressupost. Una decisió que la CUP no va voler prendre sola i va deixar ben clar que es prendria de forma oberta, compartida i transparent. I així va ser. I aquest any igual.

Justícia social, millores ambientals, transparència i participació; aquests son els ingredients amb els quals treballa i treballarà la CUP. Per això reclamem una Audiència Pública per debatre conjuntament amb la ciutadania aquest afers col·lectius, i mecanismes d'informació, decisió i control democràtic de la gestió dels diners de tots.