dimarts, 24 de desembre de 2013

Temes encallats a Girona

L'articulista Jordi Vilamitjana escrivia un article al Diari de Girona sobre temes encallats a Girona. Com a bon cronista de la ciutat fa un repàs a alguns temes clàssics que arrosseguem a Girona i que no s'acaben de resoldre. Jo, amb el seu permís, n'hi afegiré uns quants que crec que també soc necessaris de tractar.

En Vilamitjana en els seu article parlar de l'enrenou del xalet Tarrús, del Pont del Dimoni, del nou pont sobre el Ter i del Trueta. També de l'edifici del banc d'Espanya i de la nova biblioteca provincial i de la Casa de Cultura i d'altres coses, totes elles importants i necessàries. De tots els temes que tracta n'hi ha un: el nou pont sobre el Ter, que personalment penso que fou una obra dissenyada en plena eufòria immobiliària i clarament sobredimensionada. Ara, l'actual context d'estretors haurà d'acollir una obra faraònica de dubtosa utilitat, i que com diu en Vilamitjana no farà més que inundar de soroll i trànsit el barri del Pont Major, a part és clar de fomentar encara més l'ús del vehicle privat.

Però tenim altres qüestions pendents, com ara l'ampliació del pati de l'Escola Eiximenis, la construcció de l'arxiu provincial a Fontajau i l'enderroc de les velles naus industrials de Fontajau i l'adequació de la zona, així com la construcció d'un carri bici que connecti de forma segur l'esquerra del Ter amb el centre de la ciutat.

Podríem parlar també de la Devesa, l'eterna oblidada, del Mercat de la Devesa (el descobert i el cobert). La nostra Devesa fa feredat de com n'està de degradada i és escandalós que a hores d'ara encara no s'hagi redactat i aplicat el Pla Especial que l'ha d'ordenar i preservar. I també tenim pendent, recordem-ho, el Pla d'usos del Castell de Montjuic.

Menció a part mereix Sant Narcís i el Parc Central. Després del tsunami de les obres del TAV i de les promeses falses i incomplertes, Sant Narcís s'enfronta a una doble crisi: l'econòmica que patim tots, i la particular de les obres. I el barri necessita inversions potents que l'equip de govern de la ciutat s'ha negat en rodó a fer. Entre la negativa d'ADIF a refer les zones adjacents i la traïció del govern de CiU, el barri té pocs recursos per refer-se, més enllà de l'esperit de lluita i les ganes de tirar endavant de veïns i comerciants.

Sobre el Parc Central només puc dir que era una de les ninetes dels ulls de Girona i ara no és res més que una gran cicatriu que mica en mica es va recobrint de ciment i asfalt. Hi ha o hi havia moltes esperances posades en la recuperació del Parc Central, i és una assignatura pendent que els veïns de la zona es mereixen que s'aprovi amb un excel·lent, i no només ells sinó el conjunt de la ciutat.

D'altra banda, com diu en Vilamitjana tenim un tema històric pendent: el cabal del Ter, que no hi ha maneres que retorni. A més caldria afegir-hi que ATLL ha estat venuda a una multinacional i això encara en dificulta més el retorn. De fet, el conjunt de la conca del Ter està maltractada a Girona. Mireu, sinó, com tenim el Güell (encaixonat i oblidat), l'Onyar (artificialitzat i menystingut), el Galligants (oblidat i deixat), la Sèquia Monar (humiliada i amagada), les rieres Bullidors i Marroc (totalment arraconades) o les fonts del municipis (injustament degradades).

Aquí hi ha molta feina a fer i no només per part de l'Ajuntament i el seu govern. La corresponsabilitat ciutadana ha d'arribar on no arriba el govern municipal, entre d'altres coses perquè la ciutat és patrimoni col·lectiu i no només del seu govern.