dilluns, 24 de març de 2014

El riu Güell mor a Girona

El Güell és un petit riuet d'uns 13 quilòmetres que neix a Aiguaviva i desemboca al Ter. Fa anys ho feia a l'Onyar però va ser desviat del seu curs i canalitzat en la majoria del seu tram. Ha estat víctima de polítiques "desarrollistas" i ha quedat reduït a la mínima expressió. Hi ha qui diu que és un riu irrecuperable ja que els eu grau d'antropització és tan elevat que és quasi impossible renaturalitzar-lo.

Justament, fa uns mesos l'Ajuntament va presentar un estudi per a la renaturalització dels rius gironins, i paradoxalment per al Güell planteja soterrar-lo des de la rotonda del carrer Santa Eugènia fins a l'aiguabarreig. Arran d'això diversos sectors de la ciutat es van activar per qüestionar la possible aposta per cobrir el riu. Es va presentar una moció al ple, i la CUP va organitzar una visita guiada en el seu darrer tram i vam poder copsar sobre el terreny com l'artificialització l'havia convertit en un riu sense vida. En el decurs de l'acte el biòleg Josep Rost va explicar l'evolució del riu i la història del maltractament que sovint han rebut els rius i cursos fluvials. Per la seva banda des del periòdic eldimoni.com van reivindicar el riu i el seu llegat en el marc de Santa Eugènia.

Pel que fa a la moció, que es va debatre al ple del març i que es va aprovar malgrat l'oposició del govern, el regidor d'Urbanisme (Carles Ribas) va defensar la seva gestió i va criticar els impulsors de la moció (CUP i ICV-EUiA) dient que no cal "posar-se la bena abans de la ferida". Segons el regidor, aquesta moció és un atac a la feina dels arquitectes que han fet l'estudi, i va assegurar que CiU no té cap intenció de soterrar el riu, sinó que només volia encetar el debat. En cap moment de la intervenció hi ha haver la més mínima autocrítica. Especialment esperpèntica i hilarant va ser la intervenció de Xavier Amores (PSC) quan va fer una defensa aferrissada de les actuacions envers el Güell. Un servidor va intentar explicar que les polítiques aplicades al medi ambient eren una herència d'antigues èpoques en què es considerava la natura un problema, i el regidor es va prendre l'argument com una crítica als anteriors governs del PSC i va sortir en defensa de les polítiques de contenció del riu. Dit això, el PSC va votar a favor de la moció i aquesta va prosperar gràcies als vots de PSC, ICV i la CUP, així com l'abstenció del PP. Només CIU va votar-hi en contra. 

En general els catalans i catalanes no hem tractat bé la nostra natura i molt menys els nostres rius. Ni l'administració ni la ciutadania han destacat gaire per tenir cura del medi ambient. Tret d'unes poques entitats ecologistes ha dominat i força, el poc respecte a la natura. Els rius no s'han salvat d'aquest maltractament i el Güell n'és una bona mostra. Durant dècades ha estat maltractat i oblidat, encaixonat i cobert de ciment, i l'actual aiguabarreig ha anat quedant apagat i arraconat. Precisament l'aiguabarreig és l'element més valuós del riu, fa de connector ecològic entre els hortes, la Devesa i el Ter i acull bosc de ribera i diverses espècies d'aus.

La moció demanava descartar tot intent de soterrar el riu i alhora reclamava dignificació per l'aiguabarreig, senyalització i planificació estratègica per a recuperar una part del riu. Ens van dir demagogs i ens van acusar de no conèixer les lleis i el planejament de la zona. Més enllà dels recursos retòrics i l'assessorament tècnic que pugui tenir el regidor de torn, la realitat és que el riu està ara mateix molt malmès i deixat. No costaria tant dignificar-lo una mica. El Güell s'ho mereix.