dimecres, 12 de març de 2014

La cultura a Girona (I) Ciutat de festivals?

Hi ha en marxa 17 festivals a la ciutat i Girona es perfila com una ciutat de festivals, ciutat de cultura, per creadors i usuaris. Fins aquí tot molt bonic, però sóc dels que pensa que Girona continua ancorat en un model cultural on el que prima és una concepció de la cultura comercialitzada i encotillada. Encara avui les entitats i col·lectius que volen organitzar actes culturals han de superar una viacrucis administratiu, encara avui fer activitats culturals a l'aire lliure està estigmatitzat i encara avui la cultura no es pot expressar en plena llibertat pels carrers i places.

És cert que hi ha molta oferta i és evident que esdeveniments com el Black Music Festival o l'Strenes tenen molt de magnetisme i força, però també és cert que el govern de CiU (exactament igual que feien els seus predecessors del PSC i el tripartit) prima un model cultural poc assequible, enllaunat i que no està a l'abast de tothom. El binomi cultura-turisme és la màxima que guia les polítiques de promoció cultural dels convergents. Aquesta perspectiva s'ha de tenir present, no dic que no, però no pot ser que centri de forma exclusiva les prioritats i polítiques culturals. Dit això m'agradaria saber les dades de públic dels festivals i poder comprovar la procedència dels usuaris, a veure si l'obsessió pel turisme s'adiu a la realitat. M'hi jugo un sopar (no a Can Roca eh!) que la majoria del públic és gent de Girona i de no gaire més enllà.

En canvi sóc dels que pensa que el Temporada Alta arrossega molta gent perquè és un festiva arrelat i amb vocació d'apropar la cultura a la ciutadania. Dissortadament alguns dels 17 festivals existents són "asos a la màniga" d'última hora que diria que no tenen la continuïtat assegurada perquè no estan arrelats i han sorgit de la voluntat d'alguns gerents i gestors amb moltes ganes de produir i fer negoci més que d'aportar res a la ciutat des del punt de vista cultural. En aquest sentit m'agradaria molt saber el cost real de l'espectacle musical Josafat, que respon a l'obsessió que té aquest alcalde per bescanviar papers i voler posar-se en feines que no li corresponen. Sembla ser que les coses no han anat com es pensaven, més enllà del discurs triomfalista d'un Puigdemont cada cop més avesat a tergiversar la realitat.

La cultura entesa com a expressió artística que necessita l'ésser humà per a evadir-se, enriquir-se i cultivar-se no té perquè mercantilitzar-se i precisament això darrer és el que l'equip de CiU, amb Puigdemont i el gerent Albert Riera al capdavant, conceben com a cultura. Són incapaços d'entendre que l'accés a la cultura és una necessitat de la societat per a poder poder progressar i expressar-se.

El buc insígnia de l'anterior govern tripartit fou el Festival de Músiques Religioses i el del govern de CiU serà el famós projecte de nou museu amb el fons Santos Torroella. Tot això quan encara tenim als magatzems el Fons Roca Delpech, el fons Marsà, el fons ADAG, el fons Emilia Xargay... i una pila més de patrimoni per posar en valor i difondre. Dos models, el de l'anterior govern i l'actual, que tenen moltes coses en comú, que menystenen la creació local i que aposten per les grans despeses faraòniques.

Girona va patir durant 32 anys un model cultural enclaustrat i per a uns pocs, però els quasi 3 anys de mandat convergent han acabat de mercantilitzar la cultura. Tanmateix, la ciutat és viva i són molts els col·lectius i artistes inquiets que experimenten i s'expressen. Som molts els gironins i gironines que busquem oferta cultural per a poder realitzar-nos. Segur que els 17 festivals que hi ha a la ciutat ens poden oferir moltes coses, però segur que més enllà dels circuits oficials de la ciutat hi ha una Girona que bull d'inquietuds, amb ganes de fer coses i de fer créixer la cultura.