divendres, 25 d’abril del 2014

Primer de maig de 2014. La crisi s'ha acabat?

Cada segon dilluns de cada mes l'alcalde de Girona Carles Puigdemont fa un balanç de la situació de l'atur a la ciutat. I des de fa temps empra dades i gràfics per ressaltar que la recuperació econòmica ja és un fet i que l'atur s'està reduint paulatinament. El mateix discurs és reproduït a escales més àmplies, a les comarques gironines, a Catalunya, a nivell d'estat espanyol i a nivell de la UE. La dreta econòmica i política ha decidit fer un gir en la seva estratègia comunicativa i posa al seu abast tots els recursos disponibles per confondre l'opinió pública i fer creure que la crisi ja és cosa del passat i que el que avui es porta és l'optimisme econòmic i els bons auguris. Precisament ara que s'acosta el Primer de maig, Luís de Guindos i el PP aprofiten l'ocasió per tornar a llençar dosis de bones notícies.

L'objectiu d'aquesta estratègia no és cap altra que promoure la desmobilització entre la classe treballadora, farta de patir l'epidèmica de l'atur, la precarietat i la misèria. Amb aquestes càpsules comunicatives, els adeptes a l'estratègia de la Troica (CiU, PP, patronals, lobbies, associacions empresarials i cambres de comerç....) esperen desactivar el malestar que hi ha entre la població. Un malestar que es podria transformar en un nou esclat de indignació popular que alhora faria trontollar les bases mateixes del sistema sorgit del pacte de 1978.

Per desactivar aquesta estratègia penso que cal fer coses diverses. D'una banda no abaixar la guàrdia i mantenir ben alt el llistó de la mobilització. D'altra banda és necessari dotar-se d'eines comunicatives que ens permetin desactivar la demagògia del discurs oficial. Finalment, és imprescindible bastir alternatives a allò que ens ofereix el capitalisme senil i els patriarques de la precarietat i la por. Alternatives cooperatives, sindicals, associatives, ciutadanes, veïnals, econòmiques, de barri.

El Primer de Maig és una oportunitat per fer palès que no ens rendim, que no ens creiem el discurs de la por i la confusió, que malgrat tot seguim aquí, somniant i treballant per un món millor que és i ha de ser possible. Per respecte a la memòria històrica dels màrtirs de Chicago, per dignitat i coherència, el Primer de maig hem de ser marea al carrer i deixar clar que la classe treballadora és adulta i madura com per no empassar-se mentides fabricades.