Ahir va tenir lloc una sessió de la comissió de seguiment de la moció per sancionar els bancs i altres empreses que tinguin pisos buits a la ciutat. Per part de la CUP hi era present jo i per part de l'ajuntament hi havia membres dels Serveis Jurídics, dels Serveis Socials i membres d'ICV i PSC. El regidor Berloso presidia la sessió.
L'advocat de l'ajuntament va explicar que tal i com s'havia recollit en la sessió anterior en aquests moments l'ajuntament ha fet gestions per detectar habitatges buits a la ciutat i se n'han detectat de moment un total de 360, 51 propietat de bancs i 309 propietat d'immobiliàries, constructores i altres empreses. La UMAT ha fet un important treball de creuament i anàlisi de dades. Entre els bancs hi ha Bankia, Caixa, Catalunya Caixa.
L'advocat continua explicant quin son els mecanismes legals per a forçar a les empreses a posar aquests pisos en lloguer. Hi ha tot un procediment previ que consisteix en detectar habitatges buits, aquí cal fer un important treball de camp molt ben coordinat. Posteriorment s'inicia el procediment administratiu i es comunica a l'empresa que posi el pis en lloguer o el cedeixi a l'ajuntament. Si l'empresa no aten ni respon es comença el tràmit per posar-li una multa coercitiva (se'n poden posar fins a tres). I si l'empresa tampoc reacciona llavors s'inicien els tràmits per a posar la multa de càstig, que pot ser de fins a 900.000 euros. De moment la ciutat de Terrassa ja ha començat aquest camí i des de Girona podríem seguir-los.
L'advocat exposa quines son les febleses legals que té l'ajuntament un cop arribats al tràmit final de la sanció. La llei d'habitatge ens empara però podria ser que es produïssin recursos al TC o que la llei de racionalització de l'administració pública ens hagi escapçat competències, per això s'han de preveure mecanismes per cobrir-se les espatlles. Afortunadament n'hi ha!
El setge a la màfia bancària s'ha de produir des de diversos flancs, cal que d'altres ajuntaments facin el mateix (de fet això ja s'està produint, tot i que tímidament) i cal que la Generalitat s'impliqui a fons en aquesta estratègia.
Ara mateix els bancs han canviat de tàctica i aposten per negociar directament amb els afectats, buscant solucions individualitzades. És un simple rentat de cares per netejar la seva malmesa imatge pública després de l'escàndol dels rescats bancaris, dels desnonaments i de la corrupció que practiquen de forma compulsiva.
A Girona anem lents, però la pressió sobre els bancs ha fet un pas més. Cal agrair als treballadors i treballadores de l'ajuntament la tasca que estan fent, i reclamar valentia política als responsables municipals perquè aquesta mesura acabi essent una eina efectiva per a l'accés a l'habitatge, i no una acció més de cares a la galeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada