dijous, 22 de maig de 2014

El cost de les obres faraòniques. 3 exemples a Girona

L'estat espanyol ha aconseguit situar-se al mapa internacional de l'ostentació i el malbaratament, per no parlar de la corrupció. Milers de km de TGV, aeroports buits, edificis públics gegantins buits, autopistes a dojo, autovies absurdes, urbanitzacions a cabassos, km de costa destruïda.....durant uns anys es va entrar en un embogida cursa per competir en ostentació i malbaratament i els resultats s'han fet abastament coneguts.  Catalunya i Girona no s'han lliurat d'aquesta febrada consumista.

Tant la socialdemocràcia com la liberal democràcia ( dreta i esquerra oficial) han governat durant molt de temps tirant de malbaratament i opulència. A l'època de Jordi Pujol hi havia una febre compulsiva per a inaugurar tot tipus d'obres, pràctica que el PSC va afanyar-se a imitar ben aviat.

Citaré 3 exemples que tenim a Girona.

Biblioteca Central
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de visitar l'edifici que acollirà la biblioteca central de les comarques gironines, un enorme continent ubicat al carrer Emili Grahit, a tocar de l'antiga caserna militar i del Parc de les Casernes. L'edifici és molt gran i està dotat amb molts espais que disposen de múltiples prestacions; una obra que porta el segell d'algun creador arquitecte que segur que s'ho ha passat molt bé dissenyant i projectant.  Més enllà d'entrar en el revival de dates i meas culpes diversos sobre l'endarreriment de l'obertura de l'equipament, cal reflexionar al voltant de la grandiloqüència d'algunes obres que des del meu punt de vista, ratllen el faraonisme.
La inversió per construir aquesta obra és elevada però encara ho pot ser més la despesa de manteniment, personal i consums que pot generar l'edifici. Segurament amb una opció més humil, funcional, sostenible ( energèticament i a nivell de residus) , senzilla i pràctica no ens trobariem amb un edifici tant car de mantenir.

Estació soterrada del Parc Central
Es diu que és l'estació soterrada més gran d'Europa. El projecte inicial consistia en incorporar l'estació del TAV, l'estació del tren convencional, l'estació d'autobusos i un aparcament per a 1000 vehicles) Actualment es descarta l'estació del convencional però tenim una estació brutal que ha generat un impacte terrible a les zones habitades properes. Una immensa inversió gestada a l'època dels excessos immobiliaris i financers, on s'hi va apuntar absolutament tothom, des del PSC i CiU, passant pel PP, els especuladors immobiliaris i d'altres sectors econòmics sense visió estratègica més enllà del tacticisme curt de mires.

Pont sobre el Ter
Un immens pont que creua el Ter i que connectarà el sector del Trueta amb el sector del Pont Major, una obra faraònica i immensa, molt ostentosa. Desconec el cost però probablement un projecte més senzill i pràctic hagués estat més econòmic i integrat al paisatge, per no parlar de l'opció de reordenar el trànsit i apostar per d'altres mitjans que no sigui el sacralitzat cotxe privat, símbol del fordisme i del miratge de l'èxit social que s'han muntat alguns.

Conseqüències de tot plegat
Quan hi havia creixement econòmic i el món ecologista denunciava l'impacte sobre el medi generat per tanta obra i febre constructora ningú o quasi ningú volia admetre la realitat. I un cop consumat el desastre, tant la dreta neoliberal com l'esquerra neoliberal han optat per fer ajustos pressupostaris a base de retallades de serveis socials. Ells que van endeutar l'estat amb obres faraòniques i prescindibles, aposten per empobrir la ciutadania; i a sobre ens haurem de menjar aquests cars equipaments per un munt d'anys. No només la inversió inicial sinó les despeses per a mantenir la infraestructura, molt cares i costoses. Ara, els ajuntaments hauran de fer mans i mànigues per a gestionar aquestes grans obres i que no facin desequilibrar encara més els comptes públics. Una rèmora que haurem d'arrossegar per uns quants anys.