L'aeroport de Girona és un dels elements de connectivitat més important de les comarques gironines, ja que permet la mobilitat a escala de viatgers i turistes. No cal dir que aquesta infraestructura és estratègica pel territori i la seva economia i que les organitzacions empresarials i diferents institucions hi han apostat fort invertint-hi importants quantitats de diner públic.
El turisme és un dels motors de l'economia gironina i l'aeroport és clau per a canalitzar el flux diari de viatgers. El turisme dinamitza l'economia i és important mantenir-lo per tal de generar ocupació. Aquest és el discurs oficial que el govern i l'empresariat entona cada dia; i ho repeteixen com un mantra fins a l'extenuació.
Però la precarietat laboral i el terrorisme empresarial que es practica amb alguns col·lectius de treballadors de l'aeroport fa palès que les coses no rutllen. Per exemple, el col·lectiu de neteja de tota la infraestructura (terminals i aparcaments) pateix uns índex de precarietat que ratllen l'explotació més cruel i que denigren a les persones treballadores. AENA és el titular de la infraestructura però per mitjà de concurs públic externalitza les tasques de neteja en empreses que guanyen aquests concursos i que es dediquen a xuclar i esprémer els treballadors, fins i tot per mitjà de la repressió sindical.
Un jove que treballa a l'aeroport fent tasques de neteja ha estat arraconat del seu lloc de treball. Li han reduït la jornada laboral a 3 hores diàries, amb la qual cosa els seus ingressos mensuals son de 300 euros i no es pot ni pagar els desplaçaments. Resta atrapat en mans de l'empresa i no pot buscar un altra feina perquè la flexibilitat horària que imposa l'empresa li impedeix adaptar-se a d'altres horaris. Un entramat d'empreses i subcontractacions és l'eina difusa que s'empra per escampar i sofisticar la precarietat i abocar a la gent treballadora a un clima d'indefensió i inseguretat. Els treballadors viuen espantats i immersos en la precarietat i no poden fer res perquè saben que la reforma laboral ha aplanat el camí a les expulsions i les extincions de contracte. En definitiva, l'empresari ho té molt fàcil perquè sap que compta amb un exèrcit d'aturats i aturades disposats a treballar per sous de misèria.
I aquest és un fet normalitzat que forma part del paisatge laboral precari i indigne de les nostres comarques. Quin futur podem construir amb una economia de serveis totalment precària? És aquesta la recuperació que la dreta política i econòmica no es cansa de preconitzar? Tothom que agafi un vol a l'aeroport de Girona s'hauria de preguntar quina mena de país estem construint. Els treballadors tenen dret a viure amb dignitat, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada