dimarts, 1 de juliol de 2014

Atur, precarietat i falsedats del discurs oficial

El discurs oficial que s'impulsa des dels centres neuràlgics del poder polític i econòmic és que la crisi ja forma part del passat i que s'ha iniciat el camí de la recuperació econòmica i  de la creació de llocs de treball. Aquest discurs oficial és el que porta a què partits com el PP i CiU afirmin per activa i per passiva que cada mes s'està creant nova ocupació neta i per il·lustrar-ho presenten tot un corol·lari de dades i xifres. Una maniobra de distracció per evitar el camí de l'esmena general al sistema, això és el que fan contínuament aquests i d'altres partits i els seus aliats, és a dir, la patronal i les oligarquies. 

A Girona, l'alcalde Puigdemont obre cada Ple amb un corol·lari de dades que segons ell demostren que l'atur s'escurça cada mes. I quan li hem preguntat sobre les taxes de precarietat, temporalitat i estacionalitat es dedica a minimitzar aquesta realitat i a afirmar que no hi ha mecanismes per demostrar la precarietat. Cada Ple es converteix en una anàlisi triomfalista de la reducció de l'atur i de les bones perspectives econòmiques i socials de Girona. A CiU, al PP, a les patronals, a les Cambres de Comerç, a la banca, a les grans empreses els hi és absolutament igual que la població activa s'estigui reduint i els és absolutament indiferent que hi hagi persones que ja han renunciat a buscar feina perquè han llençat la tovallola, els és totalment igual que l'emigració massiva s'hagi convertit en una alternativa forçosa i indesitjada.

A continuació presentem unes quantes dades i reflexions al voltant de la situació de l'atur i l'ocupació a Girona, unes dades i realitats que fan que molts i moltes creiem que Girona s'està convertint en la ciutat del treball temporal, estacionari i precari. Les dades d’atur que es presenten de manera satisfactoria, son dades enganyoses, superficials i que amaguen la realitat. Una realitat d’una ciutat amb ocupació temporal (i cada vegada més temporal), estacionària, de poca qualitat i precària.

Tanmateix, és cert que ha disminuït  el nombre d’aturats respecte al març d'altres anys i ens hem de remuntar al 2011 per a tenir aquest nombre d’aturats, però  cal mirar el nombre d'afiliats/des a la SS. Segons l’Idescat al municipi de Girona, als mesos de març (son les últimes dades que es disposen) trobem la següent afiliació:

Març 2014
38.581
Març 2013
38.131
Març 2012
39.067

D'altra banda hi ha dos factors molt importants a tenir en compte. Un és el nombre de gironins i gironines que han abandonat la ciutat. Aquí la dreta política i econòmica ven aquestes dades com a positives; per això caldria saber la població activa censada. I d'altra banda cal tenir en compte el tipus d'ocupació que es crea a Girona, bàsicament del sector serveis (restauració) i estacional. Un fenomen que la crisi ha agreujat i que provoca que la temporada sigui més curta i estacional.

L'alternativa no és fàcil, i a banda de reformes estructurals encaminades a millorar els mecanismes de repartiment de la riquesa generada com ara la progressivitat fiscal o el càstig a la banca cal impulsar ocupacions estables, prioritzant col·lectius desfavorits i en risc d'exclusió social (joves, majors de 45 anys, dones víctimes de la violència de gènere...). Calen polítiques actives que vagin més enllà del Girona Actua (que potencia la contractació temporal de 6 mesos i que fomenta la precarietat de salaris).

En definitiva, tenim un paisatge laboral i social molt malmès i l'era post-crisi no fa més que agreujar els estralls que la crisi ha creat en un mercat laboral que ja era de mala qualitat i precari. Per això és necessari apostar per la orientació, per la formació i per impulsar un canvi de paradigma en la cultura empresarial del país que posi fi al paradigma neoliberal de la precarietat i els abusos patronals. Cal que a Girona els ciutadans i ciutadanes tinguin una bona referència en la qual adreçar-se i on puguin trobar serveis s per a la recerca de feina, però garantint una ocupació digna i de qualitat.