Avui la premsa publica un reportatge sobre el Parc Central. 6 anys d'obres i moltes històries humanes entrecreuades. S'ha escrit tant sobre aquest tema que es fa difícil tornar-hi i aportar res de nou. El TAV ha arribat a Girona i els passatgers van a cabassos amunt i avall, ADIF ja factura una línia subvencionada i voraç energèticament parlant. Pel mig hi ha hagut corrupció, ineficiència, promeses, enganys i anar fent la viu viu.
El Parc Central és un espai usurpat, no només als veïns que viuen als voltants del parc sinó a tots els gironins i gironines. Però parlem clar, la immensa majoria de gironins i gironines han girat l'esquena al Parc Central; han agafat el TAV i han decidit mirar a un altre cantó. Qui ha patit les molèsties durant més de 6 anys han estat els veïns dels voltants del Parc Central, i qui ha viscut de forma més traumàtica la usurpació de l'espai han estat també els veïns, que astorats han tastat també la insolidaritat de la majoria de gironins i gironines. Però el Parc és de tots i penso que tots ens hauriem de mullar.
Ara sembla ser que alguns representants municipals de l'equip de govern se'ls acaba la paciència i diuen que s'haurà d'aclarir tot en una propera reunió amb representants d'ADIF. La meva opinió és que aquestes alçades el cabreig ja hauria d'anar per d'altres viaranys. A Tarragona ADIF també ha fet una trastada als tarragonins però em sembla que de res serveix fer veure que ens empipem.
Aquest tema ens afecta a tots i com a ciutat hauriem de reaccionar. Jo sóc del parer que aturar el TAV seria un bon remei, com a mínim els d'ADIF no podrien mirar a una altra banda i els qui van enganyar a la gent de Girona amb falses promeses potser els començarien a pujar els colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada