Pobresa energètica i capitalisme

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns (una federació molt canyera de la qual n'hauríem d'aprendre a Girona) ha organitzat un curs sobre pobresa energètica. En el curs s'ensenyarà a interpretar una factura de la llum i a donar eines i claus per estalviar, ser més eficients i a combatre els abusos de les grans companyies. A Girona, l'Ajuntament, a través de la Taula per la Pobresa Energètica, ha organitzat un curs obert a entitats, que va en la mateixa línia del que es farà a Barcelona.

La pobresa energètica és un fenomen que existeix des de fa anys i panys, no és nou, però la fase del capitalisme anomenada "crisi", ha disparat el nombre de casos. La raó de fons rau en el model estructural i en el model energètic. El capitalisme senil va optar per privatitzar l'energia i les empreses privades han fet l'agost mentre són incapaces d'afrontar la crisi climàtica i energètica a què ens estem abocant i la fallida de les classes populars, abocades a un context de misèria.

Combatre tota aquesta realitat és una tasca colossal que des de l'esquerra anticapitalista s'afronta com es pot, és a dir, amb mancances i sense perspectives de solució a curt-mitjà termini. Però es poden fer coses. Mobilitzar-se contra el model energètic actual (MAT, nuclears, consells d'administració opacs, l'oligopoli elèctric...) o fent actes de protesta de tot tipus davant les seus de les grans companyies. També es pot donar suport a Som Energia i a totes les experiències cooperatives que emulen els models nòrdics; i es pot potenciar la informació a través de cursos. Les persones paguen factures elevades perquè les empreses no donen claus i pistes per estalviar i ser més eficients.

Tanmateix, el problema de fons és molt més greu. Com diu l'Antonio Turiel, el col·lapse dels recursos ens aboca a un context de crisi i caos que convertirà l'actual crisi econòmica en un compte de fades. Per això ens cal fer una transició energètica, que serà complexa i difícil, però de la qual no ens podem escapar. Convé tenir-ho present, també des dels ajuntaments, la tasca dels quals hauria de ser estar al cantó de les persones, no fer-los promeses electorals que no es poden complir.