diumenge, 16 de novembre de 2014

Cal un gir social del procés sobiranista

Fa una setmana recomptàvem vots i tot el món ens mirava. L'alegria que recorria Catalunya encomanava a mig món i la democràcia va assolir una nova fita en aquest país petit del sud de la mediterrània, país tossudament alçat i encaparrat a conquerir la seva llibertat.

Però la ressaca va passar de pressa i en qüestió de 48 hores els partits polítics van ensenyar les seves urpes tàctiques. CDC i UDC maquinen per refredar l'onada sobiranista i guanyar temps per resituar-se, una típica maniobra de partit que a aquestes alçades de la pel·lícula ja s'intueix com acabarà. Les promeses de convocar eleccions per a complementar el procés participatiu se les ha endut el vent i els directors de màrqueting i comunicació de CiU tornen a la càrrega. S'han apuntat a la maniobra d'altres partits com ICV, PSC i PP. Les contradiccions d'uns, les ambicions electorals d'altres i la por dels de més enllà han tirat aigua al vi a la gran borratxera democràtica del 9-N.

Però personalment estic molt tranquil perquè no és la primera vegada que els partits fan trontollar el procés sobiranista i fer-lo descarrilar. I com sempre el poble els passarà pel damunt i tornarà a encarrilar l'onada, que cada cop és més potent. Estic convençut que no trigarem gaire a veure nous moviments i la data de les eleccions es farà pública. El procés continua viu i el moviment independentista pressionarà fort des de baix, com sempre.

I en aquest temps mort imposat crec que és el moment per fer una reflexió sobre l'orientació del propi procés sobiranista. Fins ara ha primat el discurs econòmic, democràtic, econòmic i cultural i en certa manera el procés ha estat revestit d'una certa neutralitat ideològica que més d'un cop l'ha ancorat al centre i cap a postures molt tímides des d'una perspectiva social.

I soc del parer que cal capgirar això perquè el país viu una vertadera situació d'emergència social que no es resol amb la clàssica reivindicació del dèficit fiscal. No vull ser injust i cal reconèixer que la campanya "Ara és l'hora" s'ha dotat de potents missatges socials que fan referència als problemes que viu ara mateix una bona part del país castigat per la crisi.

Però sóc del parer que  anar més enllà i dotar el discurs ideològic del procés sobiranista de més contingut social. Només d'aquesta manera aconseguirem arribar a més sectors de la societat catalana. Sectors que han estat molt castigats per la crisi i es miren el propi procés des de la distància. Si enfortim les demandes de més justícia social serem més clars i deixarem clar que volem un país millor que el que tenim ara, un país on les elits i les desigualtats no formin part de la centralitat, un país disposat a combatre la pobresa infantil, els desnonaments, la pobresa energètica i la privatització de la sanitat i l'educació públiques.

Un país exemplar en la lluita contra la corrupció i l'enriquiment d'unes minories antidemocràtiques. Un país en definitiva que no vol perdre la seva sobirania econòmica enfront d'uns mercats embogits i disposats a desposseir les classes populars de quelcom tant bàsic com és el pa, el treball i el sostre. Aquest país que jo somnio es diu Catalunya, Països Catalans, i vol llibertat, dignitat i justícia social!