dimecres, 26 de novembre de 2014

El paisatge

El paisatge ha estat explicat per pintors, escriptors, músics, cantants, poetes... que l'han apropat al públic en general i n'han ressaltat els valors tot evocant imatges, sensacions, colors i experiències. El paisatge reconforta a qui l'observa i queda atrapat per la seva força, el seu magnetisme.

Qui contempla un paisatge es deixa abduir pel seu magnetisme i queda reconfortat o reconfortada amb els efectes terapèutics de la seva observació i contemplació. Fins i tot hi ha branques de la medicina que recomanen la contemplació dels paisatges com a mètode per a combatre l'estrès i les problemàtiques de la vida moderna i agitada.

El paisatge té molts valors afegits i se'l valora d'una forma renovada des dels temps de la revolució industrial en què la degradació ambiental va fer sentir la necessitat d'una part important de la població que vivia a les grans ciutats i als entorns industrials degradats de reconnectar-se amb la natura, de recuperar el vincle amb l'entorn ambiental. Les societats post-industrials dels nostres temps han redescobert el paisatge amb noves mirades i disciplines.

El paisatge és modelat per les forces vives de la natura però també per l'acció humana. Ambdós factors dibuixen paisatges i construeixen capes que cobreixen el territori. El paisatge és divers i variat, i no s'acaba només a les muntanyes i costes. El paisatge urbà, industrial, agrari, dibuixa també horitzons per a la contemplació. A Europa se celebren les biennals de paisatge europeu i aglutinen experts i entesos d'arreu del món per a parlar i aprendre més sobre el paisatge. A Catalunya tenim l'Observatori del Paisatge, que s'encarrega de vetllar per l'ordenació, catalogació, descoberta i difusió dels paisatges del país.

A casa nostra anem força endarrerits en aquest aspecte i encara avui el paisatge no és prou valorat, ni per les administracions ni pel conjunt de la ciutadania. Queda molta feina a fer per a preservar i potenciar el nostre patrimoni paisatgístic. A Girona estem a les beceroles; sorprèn que una ciutat turística com Girona no tingui cura dels rics paisatges gironins (Gavarres, plana agrícola, Devesa, quatre rius, camins ramaders, aiguamolls...).

El paisatge és l'aliment de l'ànima, un recés, un refugi per a aixoplugar-se d'aquest món estressant i accelerat que imposa el neoliberalisme. És feina de tots plegats, però sobretot de les administracions protegir-lo i llegar-lo en condicions a les generacions futures.