dimecres, 17 de desembre de 2014

Kobane a Girona

El passat divendres 28 de novembre vaig tenir l'ocasió de participar en un gran acte organitzat pels joves que gestionen el Casal Quatre Rius de Girona. Vam tenir l'ocasió d'escoltar un testimoni de la lluita de Kobane.

L'acte, va comptar amb el suport de la Plataforma de Suport al Poble Kurd i del CIEMEN i va comptar amb la presència del parlamentari kurd Faruk Doru, ciutadà de ciutadania turca i representat kurd del DTP (Partit de la Societat Democràtica). Actualment el DTP és la quarta força política a Turquia i la primera a moltes localitats kurdes.


La xerrada va ser emotiva i interessant. Doru és un experimentat militant que parla diverses llengues i té una dilatada formació. Explicava que "els ciutadans tenen el dret i el deure de decidir el seu futur com a poble". El kurdistan és una nació sense estat, trossejada en diversos estats i integrada als territoris de Iraq, Síria, Iran, Turquia i Armènia. Doru va exposar la història del mitic PKK, el partit independentista kurd fundat per estudiants i que va liderar O'calam, un partit d'arrel marxista leninista que ha sabut evolucionar i integrar els nous corrents de pensament social, un partit que ha estat un autèntic laboratori democràtic en els seus llargs anys d'història militant. El seu exemple és tota una lliçó pels occidentals que sovint caiguem en infantilismes esquerranistes que l'únic que fan perpetuar la inoperància.


La petita ciutat de Kobane s'ha convertit en un símbol de la resistència del poble kurd i en un símbol de la lluita per la dignitat humana, en una lluita universal pels valors de la llibertat. La ciutat va ser alliberada el juliol de 2012 del règim autàrquic de Bashar Al-Alassad i els kurds van instaurar un autogovern autònom de Damas.

I aquesta petita ciutat s'ha convertit en bressol de lluita de les dones i d'una llavor per un nou món sobirà que ha de reconfigurar l'orient mitjà. Actualment les milicianes kurdes, organitzades en el Partit de la Unió Democràtica i les forces militars d'Unitat de Protecció Popular mentenen un combat a mort contra l'ofensiva de l'estat islàmic, un poder totalitari i medieval que no respecta els drets humans i que vol imposar el seu fanatisme i sang i foc.

"Kobane és el bressol de la revolució", proclament les milicianes kurdes que resisteixen heroicament el setge de la ciutat. Faruk va reblar que la seva és una lluita per la llibertat nacional però també és una lluita contra el colonialisme i l'imperialisme d'occident, una lluita universal a favor de la llibertat i la humanitat. Faruk Doru va explicar que el que hi ha en aquests moments a l'orient mitjà i a Síria és una barreja d'interessos. D'una banda l'imperialisme dels EUA i els seus aliats de la UE, d'altra banda les potències emergents com la Xina i l'Índia que també operen a la regió al servei dels seus interessos i d'altra banda els règims autàrquics i les petrodictadures. I l'Estat Islàmic i el seu feixisme totalitari enmig de tot, un autèntic cocktail explosiu.

Finalment el parlamentari va ressaltar que el moviment polític d'esquerres kurd, sorgit als diferents territoris del kurdistan ha evolucionat i pretén integrar òrgans polítics sobirans i representants de totes les minories que viuen a la nació kurda ( cristians, drusos, musulmans, jueus....) i instaurar una democràtica directa i participativa basada en un confederalisme regional que respecti la sobirania de cada poble; tot plegat culminat per la recerca de la igualtat de gènere. "El poble kurd s'ha convertit en una lluita per la dignitat dels drets humans".

Finalment va explicar que la tragèdia de Kobane necessita la solidaritat internacionalista perquè una batalla universal s'està lliurant allí. Qui sap si el poble català hi enviarà voluntaris a lluitar contra el feixisme i l'imperialisme. La solidaritat és la tendresa dels pobles!