dilluns, 8 de desembre de 2014

Tardor, clima, cultura, territori

Som al bell mig de la tardor, que encara la recta final cap al solstici d'hivern. El clímax cromàtic de la tardor ja ha esdevingut i els vessants del Montseny s'han tenyit d'un esclat de colors que fa les delícies de pintors i poetes. Les fagedes, castanyedes, rouredes han fet el seu propi cant del cigne i les tonalitats ocre, rogenques i torrades es barregen amb els verds intensos d'alzines, arboços, sureres  i una llarga llista d'arbustos i arbres de les muntanyes.

M'agrada la tardor i tot el que va associada a ella. Podríem dir que, com i tots els gironins i gironines, sóc el típic habitant de latituds mitjanes que gaudeix amb les quatre estacions perquè m'agrada tot: l'estiu, la tardor, l'hivern, la primavera. Cada estació té alguna cosa especial. Com a mediterranis que som tenim tota una tradició cultural i lingüística vinculada al nostre clima, al nostre territori.

A la tardor collim bolets i castanyes. Qui no ha anat mai a les Gavarres o les Guilleries a la recerca dels apreciats ous de reig o rovellons, qui no ha anat mai a l'Ardenya a buscar molsa, suro o pinyes pel pessebre. Els corbs marins voleien amunt i avall del Ter i les cotxes fumades s'apropen confiades  a transeünts curiosos que les observen. El pit-roig anima el bosc amb la seva cantarella.

Arriba l'hivern i ens arrecerem vora el foc alimentat per llenya, o anem a la neu a lliscar pels vessants nevats del Pirineu. Malgrat que el món de la neu és força exclusiu de qui s'ho pot permetre (no és el cas) també som una bona colla els qui simplement ens conformem a lliscar en un tros de plàstic muntanya avall. L'espectacle del Canigó nevat impressiona fins i tot al més escèptic dels escèptics i la seva contemplació deixa bocabadat tothom que té la sort del veure'l de prop. Les fredelugues campen pels camps de l'Empordà i els pinsans piulen a les terres baixes fugint de les fredors mentre una colla fem una bona calçotada arrecerats sota el sol del mes de febrer.

I la primavera es converteix en l'estació estrella del nostre cicle climàtic. Els salzes i freixes tenyeixen les ribes del Ter, el Fluvià, la Muga, el Daró i el Freser d'un verd lluent i tendre que il·lumina i enlluerna la llera del riu. Els espàrrecs broten arreu i els amants de la gastronomia els anem a caçar marge amunt i marge avall. El rossinyol marca el territori a cop de gargamella i l'agró roig bat amb força les ales sobre la llera del Ter i els Aiguamolls de l'Empordà.

I l'estiu ens porta a les platges i cales de la Costa Brava. Arrebossar-se sobre la sorra de la Cala de Castell mentre ens prenem una cervesa fresca arran de mar és un plaer estiuenc que només és superat per la nit de Sant Joan i el solstici d'estiu. La jovenalla fa l'amor sota la llum de la lluna i la música en directe ressona a mil racons de la costa. Mentrestant els més veterans anem a pescar amb els amics i ens fotem un bon àpat mariner tot escoltant una guitarra i una veu potent, melangiosa, que recorda temps passats.

I així es tanca el cicle i torna a començar l'aventura. El clima, el territori, la cultura, les tradicions, impacten en les nostres vides. Formem part del planeta i no podem obviar que les nostres accions col·lectives tenen un impacte en el clima. Precisament ben aviat ha de començar un gran esdeveniment a París en el qual s'han de prendre importants decisions que afectaran les nostres vides. Podem fer veure que no passa res i podem ignorar el canvi climàtic, però per més poderosa que sigui l'espècie humana no podem ignorar que la naturalesa i el clima estan sent alterats per culpa de les nostres activitats i tard o d'hora això tindrà conseqüències funestes. Encara hi som a temps. Jo al menys no em resigno a acceptar que la cultura mil·lenària i el territori que ens han llegat els nostres avantpassats quedin malmesos per culpa de les nostra irresponsabilitat.