dimarts, 14 d’abril de 2015

Autocrítica necessaria

Sovint l'exercici de la política i l'activisme es basa en la crítica a l'adversari i a l'enemic. La crítica, l'activisme i la formulació de discurs son alguns dels eixos sobre els quals pivota en bona mesura l'acció de l'esquerra transformadora i combativa.

Però també és cert que en general hi ha una manca estructural d'autocrítica. No m'estic referint a la necessitat de revisar discurs o eines d'analisi, m'estic referint a una certa endogàmia i a un excés de mirar-se al melic.

La història de l'esquerra és convulsa. les derrotes enfront de la dreta política i econòmica son abundants i més aviat dominants. A nivell mundial l'evolució històrica ha resituat el taulers geopolític les forces dominants conservadores han assolit l'hegemonia a nivell mundial. A occident i a arreu del món l'esfondrament del bloc de l'est ha tingut conseqüències substancials i la sensació de derrota ideològia continua encotillant l'esquerra a nivell mundial.

I crec que a escales inferiors tot plegat ha quedat entelat d'aquesta sensació més aviat agre. Però en comptes d'analitzar el tema i fer un exercici d'introspecció ens hem dedicat a fer veure que no passa res, que tenim la raó absoluta de tot plegat i que som superiors moralment a tothom. I això més d'un cop ens ha conduit fins al paroxisme i jo diria que més aviat ens hem convertit en una caricatura de nosaltres mateixos.

Ho simplifico i en faig una mica d'humor negre. Però ho faig per treure ferro a l'assumpte. No passa res per fer una mica d'autocrítica i per riure's una mica de nosaltres mateixos. Estic segur que l'autocrítica és necessària i sana i la prova és que al no haver-la practicat amb més assiduïtat tenim un panorama més aviat fosc i poc esperançador.

Doncs encara hi som a temps. Fem autocrítica pública, reconeixem els nostres errors, reconeixem que no hem sabut gestionar prou bé la nostra derrota internacional, reconeixem que hem cedit terreny i hegemonia a la dreta, reconeixem que hem de rellançar i repensar els nostres valors i treballem plegats per reconstruir hegemonies i valors.

La història és el moviment del pèndul, les coses van i venen i tard o d'hora el nostre dia arribarà. Hem d'estar preparats per tornar a ser referencials i per fer avançar la humanitat cap al futur, és la nostra feina.