Autònoms maltractats en ple segle XXI

Autònoms, treballadors assalariats, treballadors públics, cooperativistes, uniu-vos!


Amb aquesta vella proclama reciclada voldria fer algunes consideracions sobre els diferents col·lectius de treballadors que avui estan patint els efectes de la crisi iniciada al 2008, una crisi que clava les seves arrels en èpoques anteriors.

Darrerament he tingut oportunitat de parlar amb alguns treballadors per compte propi, els anomenats autònoms. Gent que fa diverses tasques en l'àmbit terciari, primari i també secundari. Malgrat la diversitat de tasques hi ha un fil conductor que els uneix a tots: la precarietat, la dificultat per tenir ingressos estables, la gran quantitat d'impostos i els problemes per conciliar vida laboral i personal.


Des del l'establishment s'ha intentat per tots els mitjans fomentar això que en diuen l'emprenedoria, que no és cap altra cosa que un eufemisme dels valors de l'individualisme i la competitivitat que promou el sistema capitalista desregulat. I molta gent ha picat l'ham. Pensant-se que això de ser empresari per compte propi eren les portes del paradís econòmic terrenal, hi ha qui s'ha deixat entabanar i fins i tot ha esdevingut fals autònom. I sense ser-ne massa conscients alguns han caigut en una espiral de precarietat i estrés econòmic i psicològic que els ha arruinat les vides.

Hi ha autònoms que es creien la seva feina i que van fer una aposta personal. Però la seva vida gira en una roda inacabable de factures, impostos i baixos ingressos en un entorn on les despeses no paren d'augmentar per totes bandes. Conec casos de gent que està en una situació de pobresa extrema i sota l'aparença d'empresari hi ha el nou proletariat del segle XXI. Els processos de reproletarització són complexos i demolidors però el pitjor de tot és que és una realitat amagada, camuflada i que el discurs oficial nega. Però la realitat és que hi ha empresaris autònoms que han estat desnonats, que pateixen la pobresa energètica i que han de refiar-se de l'ajuda familiar per a poder subsistir.

Sovint s'acusa als sectors anticapitalistes d'estar allunyats de la realitat i de viure un món ideològic antiquat i desfassat, però la realitat és que cada cop hi ha més coses en comú entre petits empresaris, autònoms, treballadors públics mal pagats, treballadors assalariats i cooperativistes. Compartim moltes coses i n'hem de ser conscients. Patim el mateix sistema salvatge que ens alliçona i ens oprimeix. Ser-ne conscients és el primer pas per rebel·lar-nos i construir coses noves. La famosa frase de karl Marx encunyada al segle XIX ja ha passat a la història però el nou món del segle XXI que ja és aquí bull de contradiccions i el llenguatge està preparat per encunyar noves frases actuals. Crec que la primera que he escrit podria ser la base d'un nou himne per a la ruptura amb el capitalisme.