dilluns, 20 d’abril del 2015

Com s'han de fer els plens a Girona? Cal fer-ne més? Més curts? o no cal fer canvis?


Un dels temes recurrents del mandat 2011-2015 a l'ajuntament de Girona ha estat el de la durada dels plens. El Ple municipal comença a 2/4 de 8 del vespre ( fa poc a les 8) i tenen una llargada mínima de 5 hores. Hi ha hagut plens de rècord que han acabat pels volts de quarts de tres de la matinada.

Val a dir que és necessari fer palès d'on venim. El tripartit feia uns plens curts i gens participatius. L'alcalde de torn feia d'àrbitre i ni les entitats podien intervenir ni el Ple es retransmetia per internet.  Aquest mandat ha estat de transició en participació. Hem deixat enrrere l'etapa fosca i opaca dels governs Nadal i Pagans i l'entrada de nous actors a l'ajuntament ha servit per obrir-lo més a la ciutadania, però les coses s'han de seguir reformulant i cal introduir nous canvis.

Els periodistes son el col·lectiu que més ha protestat i es queixen que el Ple dura massa temps i que això els dificulta la seva feina. També hi ha hagut ciutadans que han manifestat la seva disconformitat amb l'excessiva durada dels plens i més d'una entitat ha opinat que caldria replantejar aquest tema per tal de fer més agradable i eficient el seguiment dels plens municipals.

Val a dir que la fragmentació política afavorida pels trànsfugues ha contribuït a agreujar aquest allargament excessiu dels plens. Els trànsfugues parlen com si fossin grups municipals ( quan com a mínim tres ja actuen com a membres del grup municipal de CIU) i sumen minuts de retòrica a un ple que veu com les agulles del rellotge donen voltes i més voltes.

Per experiència pròpia puc donar fe que a partir de certa hora el rendiment comença a baixar. La son s'apodera dels sentits i això afebleix  les condicions físiques i mentals per a poder actuar amb més eficàcia, per tant és evident que cal introduir canvis. De fet, des de la CUP ja vam proposar uns quants canvis però l'alcalde Puigdemont no els ha tingut en compte a l'hora d'agilitzar el Ple.

Una primera proposta era fer dos plens quinzenals, un de més tècnic i un de caire més ciutadà. D'aquesta manera fariem plens més curts però més intensos i participatius. Una altra proposta era avançar-lo a les 6 i dedicar la primera part a aspectes més tècnis i la segona a aspectes més de ciutat així com el torn de preguntes.

Després d'haver-ne parlat molt he arribat a la conclusió que és important i necessari fer un debat profund sobre el tema i consultar tots els actors. Començant pels treballadors que fan possible que es pugui celebrar el ple i es pugui veure per internet, ells son una peça clau. També cal debatre amb les entitats de la ciutat i arribar a acords per a poder fer un Ple més àgil, eficaç, obert i participatiu.

La meva proposta és que es faci un ple ordinari mensual com fins ara i que cada dos mesos es faci un ple extraordinari que no duri més de dues hores. Es podria aprofitar per fer les mocions de les entitats i preguntes dels regidors i regidores. Altres solucions és limitar el temps de parlar de les regidores i regidors; no veig perquè les entitats només tenen 5 minuts d'exposició i uns minuts més de rèplica i perquè els grups municipals tenen temps il·limitats. Penso que si es fa un esforç de síntesi i contenció tothom hi guanyarà.