La Unitat Popular desitjable

Al món hi ha hagut diverses experiències d'unitat popular. Cada experiència ha estat condicionada per factors històrics, geogràfics, polítics, econòmics i socials; cada context històric ha generat un model diferenciat i singular i malgrat que hi hagi elements comuns la realitat ens demostra que no és possible traslladar models i calcar experiències. La realitat és més complexa i polièdrica i no admet simplificacions ni equívocs. 

La nostra unitat popular està a les beceroles i enlloc està escrit que ens n'hagim de sortir així com així. Però La història no està escrita i la construïm amb esforç, posant maons i pedres sòlides des de la base i sobretot plantant llavors que poden ser els fruits del demà, del futur que somniem lliure, solidari, sostenible, just i cohesionat. 

. La nostra unitat popular no ve d'ara sinó que ve de lluny. Sempre he pensat que un dels desavantatges més evidents dels quals partim és la ruptura generacional. A hores d'ara gairebé no queda cap testimoni viu dels anys de la preguerra, del moviment social, polític i sindical que la CNT i el POUM van construir a Catalunya. Tenim els registres de la història però jo diria que ja no queden testimonis vius que hagin passat el llegat i el bagatge de treball i lluita. Però si que tenim l'Ivan Miró i els seus excel·lents treballs de recuperació d'aquesta memòria històrica. En canvi si que queden testimonis vius de la resistència antifranquista i dels anys previs i posteriors a la transició "democràtica". El bagatge del millor PSUC i la lluita clandestina no el podem perdre, cal que el recuperem i cal que les generacions actuals de lluitadors tinguin coneixement d'aquest testimoni imprescindible de la nostra història. 

I més senzill ens resultaria trobar testimonis del moviment per la insubmissió, de la lluita contra la OTAN i les ETT's, de les lluites obreres contra les reconversions industrials, les lluites en defensa del territori, el moviment de l'ocupació, la recuperació del cooperativisme, la solidaritat i la lluita per l'abolició del deute extern, la recuperació del Correllengua i la lluita per la independència..... Els anys 80 i 90 del segle XX estan farcits d'experiències diverses, que tot i ser aïllades, van enriquir el bagatge de lluita i de construcció d'alternatives al capitalisme i per la sobirania nacional i popular. .

 L'esfondrament del bloc de l'est i el triomf neoliberal de Tatcher i Reegan ens van conduir a la globalització i a les posteriors cimeres antiglobalització que van sacsejar la darrera dècada del segle XX i i la primera dècada  dels anys 2000.  El cicle d'expansió econòmica i la bombolla immobiliària van marcar un període de creixement molt lesiu i agressiu per al territori i posteriorment l'esclat de la bombolla va donar lloc a una de les crisis més fortes dels darrers 50 anys. Una crisi que va fer eclosionar alguns moviments socials com la PAH i que en bona mesura han alimentat un procés sobiranista que ha situat Catalunya al mapa internacional com una nació que no es resigna a ser sotmesa per un estat que se li declara superior. 

El context internacional, els grans moviments de capital, l'emergència tecnològica, les cimeres socials i pel medi ambient, el procés sobiranista, la crisi econòmica, el canvi climàtic, son factors que condicionen el moment social, econòmic i històric que viu el nostre país. La Unitat Popular ha d'impregnar-se del context on viu i es desenvolupa i ha de ser sensible també als seus propis referents històrics. 

Avui a Catalunya hi ha en marxa un procés social i nacional i el poble català té les eines, el bagatge històric i l'esperança de construir un moviment popular arrelat, democràtic, ferm, que s'imbriqui amb el ric teixit veïnal i les entitats diverses que treballen en innombrables sectors, un moviment que s'enfronti a l'imperialisme espanyol i al capitalisme salvatge. Una alternativa similar a la  del poble Kurd i la  seva proposta de confederalisme democràtic; cooperativisme, municipalisme, ecologisme, respecte al territori, feminisme, participació.....En definitiva, un moviment per a l'esperança, nascut a Catalunya i amb vocació independentista, internacionalista i de futur.