dimarts, 28 de juliol de 2015

Catalunya crema per enèssima vegada




Mentre escric aquestes ratlles un nou incendi s'ha desfermat a la Catalunya central, al poble d'Òdena, a la comarca de l'Anoia. Ja portem centenars d'hectàrees cremades, una imatge que es repeteix pràcticament cada estiu des dels anys 70 del segle XX. El fenomen no és nou i no hi ha dubte que el foc forma part de la dinàmica dels boscos mediterranis des de sempre. Però és evident aquest s'ha vist agreujat a finals del segle XX i durant tot el que portem de segle XXI i les causes son diverses, múltiples i sempre complexes ( terciarització, abandonament rural, canvi climàtic, dispersió i creixement de la Catalunya ciutat-camp, de l'urbanisme....) . Tanmateix  l'enrenou és amplificat mediàticament a través dels mitjans, que en comptes d'informar correctament sobre la realitat forestal del país se centren en els aspectes més espectaculars de la fase d'extinció de l'incendi.




Paral·lelament es produeix tot un debat acadèmic en diferents àmbits de la vida pública del país. En tertúlies de bar i de mitjans de comunicació, així com en  entorns universitaris sorgeixen mil teories i mil solucions i sovint tot acaba en un foc d'encenalls que és sufocat amb la fi de l'estiu i la baixada de temperatures. I així cada any. El foc d'Odena s'apagarà, igual que ho va fer fa uns dies el de la Vall de Sant Daniel. Tothom es lamentarà i tothom repartirà culpes a dojo. I l'estiu vinent sant tornem-hi.




El tema és que les coses no s'analitzen en profunditat i el debat territorial no apareix enlloc, si més no als mitjans. Enlloc apareix que a Catalunya tenim una economia terciaritzada i un territori rural abandonat i despoblat, amb una superficie forestal que abasta 2 milions d'hectàrees ( 61% del total del territori català) i que dins d'aquests 2 milions d'hectàrees de terrenys forestals hi ha uns 1,2 milions d'hectàrees de boscos (un 38 % del total, vegeu la definició de bosc al glossari d'aquesta publicació). 
.
I a les comarques gironines son les més boscoses de Catalunya, un 55,95 % de la seva superfície és coberta de bosc mentre que la resta son matollars. Però lo més rellevant d'aquestes dades és que el bosc que tenim és de mala qualitat, amb unes densitats arbòries altíssimes i un sotabosc descontrolat que es converteix en combustible de primer ordre amb la pujada de les temperatures i la manca d'humitat.
A tot això cal afegir-hi que tenim un medi rural despoblat, sense pagesia i totalment abandonat. Un bosc fruit dels processos econòmics de l'època anterior al petroli, amb alzinars carbonejats i vessants senceres cobertes de pins blancs, alzinars joves i zones ocupades per brucs, cirerers d'aboç i d'altres arbustos. Bosc abandonat i sense futur, això és el que tenim.  I tampoc podem oblidar que el nostre país es troba enmig de cadenes muntanyoses amb orografies complicades, vessants penjats i de difícil accés. Un fenomen que en els entorns de les serralades prepirinenques, prelitoral i litoral és la normalitat i que abasta milers i milers d'hectàrees de terrenys pràcticament inaccessibles. 

I per postres ens trobem amb un model territorial totalment urbanitzat, que supedita les zones rurals a un paper subaltern i sense cap mena de protagonisme, amb urbanitzacions disperses enmig del bosc i espais periurbans que s'endinsen a les profunditats d'un bosc caòtic, eixut i mancat de gestió. Un bosc que no troba sortida al mercat i que per tant no té altra opció que seguir creixent en extensió i intensivament sense cap mena de gestió ni control. Tal i fa que el CREAF i d'altres intents per part de l'administració provin de tapar forats. Tenim el bosc que ens mereixem com a país i la política forestal que predomina és la d'anar fent la viu viu. 


Hi ha molta feina a fer a casa nostra, i no la farem d'avui per demà. Hi ha que encara proposa brigades de gent per a netejar el bosc: "aquests ganduls de l'atur que no foten res podrien netejar boscos", se  sent ressonar aquest reduccionisme en tavernes i pobles del país. Afortunadament hi ha gent assenyada com en Josep Rost que hi diuen la seva amb més visió i estratègia. Tenim Pla tècnics forestals, tenim un paisatge inigualable, tenim el coneixement del CREAF i del Centre Tecnològic`Forestal  del Solsonès, tenim el Consorci Forestal de Catalunya, tenim les escoles de Capacitació Agrària, tenim jovent disposat a defensar la terra, treballar-la i estimar-la i tenim encara gent disposada a deixar-se de teories i a agafar l'estassaverders i el podall i fer suar la cansalada per gestionar el bosc. Son només alguns ingredients per a començar a fer la feina ingent que necessita el país.

Si no fem la feina ben aviat continuarem com sempre, amb un país a punt de cremar pels quatre costats i una societat endormiscada i aïllada del seu entorn.