La societat s'està fracturant

Darrerament els mitjans de la caverna mediàtica estan propagant la idea-força de que l'independentisme fractura la societat catalana. A aquest missatge s'hi han apuntat rapidament els partits del règim representats pel PP i el PSOE i també d'altres com UDC i fins i tot d'alguns sectors d'ICV. El missatge és una barreja del famós discurs ded la por amb d'altres ingredients com ara que això de votar divideix i enfronta als ciutadans de Catalunya els uns amb els altres.

Em sembla tot plegat d'una simplificació enorme i d'una manca de conviccions democràtiques alarmants. Com ès possible aquesta aversió a la democràcia i les urnes? Precisament les societats contemporànies es caracteritzen pel conflicte permanent i quina millor manera que resoldre diferències que amb urnes i vots? En tot cas, la naturalesa antidemocràtica de l'estat sorgit del pacte post-franmquista explica en bona mesura aquesta manca de cultura democràtica i aquesta apel·lació permanent a la llei constitucional.

Però anem a les coses serioses. Resulta que els darrers anys la gran banca s'ha dedicat a robar i estafar a la ciutadania i resulta que l'estat s'ha posat al cantó dels poderosos i ha permès que els desnonaments formin part de la trista quotidienitat de la vida pública d'aquesta estat que es fa dir espanyol. I resulta que la fractura social i les desigualtats que s'han creat amb la recent crisi econòmica no son comtemplades com una atemptat a la convivència i la ciutadania.

La banca i els seus abusos han fracturat la societat, l'han dividit i l'han polaritzat. Però l'estat ha resctat els bancs que han buidat les arques amb els seus excessos i han sumit importants capes de població en la misèria i la desesperació. D'això se'n diu atacar la convivència, de forma antidemocràtica, cruel i violenta.
On son els defensors de l'imperi de la llei? On son els defensors de la convivència?

És vergonyós, si alguna cosa ha fracturat la societat catalana i ha malmès la convivència son els desnonaments, els talls de subministres energètics, les retallades de serveis públics i altres agressions. Però no, els senyorets s'han d'anar a fixar en unes urnes per decidir el futur de Catalunya. Vergonyós i indignant tot plegat.